Jordi Albareda, aficionat a la fotografia
“El meu pare tirava fotografies, i jo em vaig engrescar i vaig seguir pel meu compte”, detalla. ”Sempre he sigut autodidacte, tot i que he fet algun curs i sempre m’he relacionat amb gent que estava molt a dalt a la fotografia, que m’han servit una miqueta de referent”, afegeix. “Anava al Casino del Comerç, quan era un marrec i allà hi havia tota l’elit de la fotografia”, comenta.
El seu avi tenia una botiga d’electrodomèstics, que després va regentar el seu oncle i ell “treia el cap per allà. Arran d’això, van començar a vendre càmeres de fotografia també, i “jo assessorava els clients”. Com a fotògraf “sempre he estat relacionat amb el món de la muntanya, però no és que sigui l’única cosa que m’interessi”. Assegura que “vaig amb la càmera per tot arreu i fotografio coses que em criden l’atenció”.
No li hauria agradat dedicar-se a la fotografia com a professió i és perquè “d’aquesta manera vaig lliure i faig el que vull i de l’altra manera et veus obligat a seguir una sèrie de regles, de cànons i d’històries que no m’haurien encaixat massa”. El que sí que ha fet és donar classes. De l’evolució del món de la fotografia apunta que “l’analògic tenia una sèrie de limitacions i amb el digital hem guanyat moltíssim, però hem perdut” perquè “ara tothom es pensa que és fotògraf”, i opina que sobretot es veu a les xarxes socials.
A nivell professional, es va dedicar a comercial del sector de l’automòbil, a la Renault. Fins al 30 d’abril i al Centre Excursionista es pot veure la seva exposició “Inconnexes”.
