David Carreras, cambrer de la taberna El porró
Va començar a treballar quan tenia quinze anys, en el sector de la metal·lúrgia, “fent màquines tèxtils” fins que va decidir fer un canvi i va marxar a Roses, a un restaurant que hi havia a una masia. Va tornar a la ciutat i va muntar un bar, el Bon Àpat, que va durar una pila d’anys. Coneixia el Jaume Oller de la taverna El Porró i va anar a treballar amb ell.
Del món de l’hostaleria li agrada “el tracte que tens amb la gent. Això és molt maco. Coneixes a molta gent i hi ha de tot, però tens un ventall molt gran”, assegura. Diu que a El Porró “ve una gentada i coneixes a tota classe de gent i això està molt bé”. Recorda que “allò d’estar tancat en una fàbrica et matava i aquí estàs més lliure”. També admet que és un sector en el qual “has de tenir molta psicologia i has de saber tractar a la gent, perquè no tothom és igual”.
De client va passar a treballar a El Porró i va començar els caps de setmana i ja fa d’això 25 anys. Lamenta la pèrdua del Jaume, que va morir fa pocs anys. “Era el “jefe”, però érem amics i ens barallàvem com a germans i me l’estimava molt”. Considera que és una persona que “va deixar marcat a tothom, una miqueta”. La Paka Latorre, la dona del Jaume, ho ha continuat i la clau principal en aquest ram és “bon tracte, bon servei i bona qualitat” i opina que a El Porró “es fa molt bé”.
Afirma que aquesta és una feina “és molt sacrificada, perquè treballes els caps de setmana, els festius, però un cop t’hi acostumes, és una feina que t’agrada”.
