Miguel Hernández, tècnic industrial i discjòquei
Va començar a estudiar Història amb la clara intenció de dedicar-se a la docència. Quan el seu pare es va quedar a l’atur, va haver de començar a “buscar-me la vida i a buscar feina” el van agafar a Hewlett-Packard. Durant un temps, “vaig compaginar el que era la feina i a les nits anava a Bellaterra” a continuar la carrera, fins que “vaig veure un ventall d’oportunitats a l’empresa vaig deixar la carrera”.
Després de 38 anys a Hewlett-Packard, es va jubilar. Va començar fent de tècnic de qualitat i va acabar de responsable de països, que “és l’encarregat, dels edificis, del mobiliari, dels serveis, de bastants països”. “He viscut tot el procés de què és l’analògic fins ara que ens movíem pel món amb un portàtil i un mòbil”.
Fa uns divuit anys, es va iniciar com a discjòquei. “Sempre he estat relacionat amb la música” i tocava la guitarra. Va començar a posar música a festes privades fins que, en una festa major del seu barri, “no sé què va fallar” i va acabar també posant la música.
Ho va combinar amb la feina fins que es va jubilar i ara continua fent els seus bolos com a DJ Mike. És una feina que li encanta perquè opina que fer de discjòquei “és compartir energia amb la gent i fer-la feliç” i “poses el que la gent et demana”. També apunta que “has d’estar al dia” de la música que sona i “conèixer-la”.
A més de dedicar-se a les seves sessions de discjòquei i altres activitats des de fa cinc anys també és el president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Parellada per la unitat del nostre barri.
