Carrers de poetes i roses

Agustí Bartra i Lleonart (1908-1982)

El barri de Can Boada (nucli antic) el recorda amb una plaça, situada entre els carrers de Joan d’Àustria i Alexandre Galí. El poeta i escriptor, juntament amb la seva dona, la també escriptora Anna Murià, va residir a Terrassa a partir de 1971, després d’un llarg exili a Mèxic. Establert a la ciutat, Bartra va viure els millors moments de la seva eclosió poètica i la seva figura i obra va ser reconeguda àmpliament per les institucions catalanes. Terrassa el va anomenar fill adoptiu i li va concedir la Medalla de Plata de la Ciutat, i la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. De la seva vasta obra lírica, hem escollit aquests versos que pertanyen al poema “La Sínia i l’estrella”.

“Dic la flor”
Tens poc temps, flor menuda,
de la naixença a l’esplendor i 
al marciment.
Curt és el teu viatge terrenal.
Tens un nom?
Potser sí.
Jo prefereixo creure
que la botànica t’ignora.
Ets la flor.
Ets la flor innominada,
filla de l’atzar i de la terra,
tendresa que sosté el cel.

Mercè Rodoreda i Gurguí (1908-1983)

La gran escriptora catalana té dedicat un passatge a Can Roca, que enllaça els carrers de Clara Campoamor amb Pere Prat. És l’homenatge de la ciutat a una dama de la literatura de la postguerra que té arrels terrassenques. El seu pare, Andreu Rodoreda Sallent, vivia al carrer Nou, però la feina de comptable el va dur a Barcelona, ciutat on va conèixer a la seva esposa, Maria Montserrat Gurguí, amb qui establirien residència a Sant Gervasi. Una altra connexió de Mercè Rodoreda amb Terrassa és la seva estreta amistat i correspondència, durant l’exili, amb la també escriptora Anna Murià, companya d’Agustí Bartra. La prosa literària de Rodoreda es desplega amb novel·les com “La plaça del diamant”, “Mirall trencat” i “El carrer de les Camèlies”, entre altres, i amb contes, però també en obra lírica (el vessant més desconegut) de la que hem triat aquest sonet.

“Rosa”
Exhausta rosa pura, ardència setinada
d’innúmers pètals dats al matí candorós,
duus un perfum de nits feixugues d’estelada
entre llunes passives i vacil·lants verdors.
Fràgil al sol, de perles, de diamants cansada,
un vol d’ocell escampa la teva lluïssor;
oh, la breu innombrable en la tenebra nada,
tanta claror rotunda et corba de dolçor,
sang de la tarda llences en giravolt de fulles
adeu als cels nacrats, en expirar despulles
el teu esclat de porpra, el teu tresor de foc.
Fremeix un darrer pètal en son reialme,
només et resta el cor i l’implacable joc
de llunes i llavors dins l’hivern blanc de calma.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

L’espai que el rememora queda un xic amagat. És una placeta en forma de rectangle al carrer de Montserrat. El poeta barceloní va tenir un estret lligam amb la ciutat perquè va ser un escriptor protegit per l’industrial terrassenc del tèxtil, Emili Badiella i Ribas, a qui va dedicar el popular poema “Nadal” l’any 1920. L’empresari de casa nostra el va ajudar en la seva feina literària d’autor, i editor i llibreter a les Galeries Laietanes. També va contribuir a sufragar el cost de les cures de repòs en sanatoris que requeria el poeta per la seva delicada salut a causa de la malaltia pulmonar. Salvat-Papasseit va ser pacient del centre hospitalari Verge de Montserrat a Torrebonica (edifici que encara és dempeus). De la seva obra hem seleccionat uns versos d’“El poema de la rosa als llavis”.  

“Perquè has vingut”
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia envejosa a les roses:
mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.
Perquè has vingut ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l’alosa.

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985)

Un dels nostres poetes més notoris dona nom a la plaça que comunica el carrer de la Unió amb la rambla d’Ègara. Salvador Espriu va visitar un cop la ciutat l’any 1950, quan era jove, a l’edat de trenta-set anys, amb motiu d’una exposició d’un cosí seu, Francesc Espriu Puigdollers, a la llibreria de Llibert Camon que hi havia al carrer Cremat, número 22. Tot seguit va ser convidat, en petit comitè, a dinar a un restaurant de les Fonts (Can Falguera) i va ser allà on va néixer una gran amistat amb l’escriptora i activista cultural Paulina Pi de la Serra, de Terrassa. El poema triat, “Les roses recordades”, està dedicat a la mare del poeta i va ser citat en preferència per Josep Espriu, germà del Salvador, el dia de la inauguració de la plaça (19 de març de 1989) en homenatge a l’autor de “La pell de brau” i El cementiri de Sinera”. 

“Les roses recordades”
Recordes com es diuen
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.