Manuel Meléndez, policia municipal jubilat
Treballava de torner i li anava molt bé, però arran d’una crisi, es va quedar sense feina i, l’any 1993 va ingressar a la Policia Municipal de la ciutat. No era una tasca que li desagradés, però admet que “mai havia pensat a presentar-me ni res, però en aquella època estava casat i tenia una filla petita i m’havia de buscar la vida”, apunta.
Després de 32 anys, ha arribat el moment de la jubilació. Primer va ser policia de barri i després escolta de l’alcalde Pere Navarro. Més tard, va formar part de la unitat de paisà i, finalment, motorista, amb feines esporàdiques de nou com a escolta. “Aquesta feina és formació contínua i veus tots els canvis de la societat i del dia a dia”, sosté i afegeix que “és molt agradable i t’enganxa des del primer dia”. Opina que Terrassa “no és una ciutat complicada en temes de violència, com altres”.
És conscient que hi ha gent més reticent a la policia que altres, però afirma que “la policia hi és sempre per ajudar i el que passa és que, a vegades, per ajudar a algú has de castigar a un altre” i per això no agrada a tothom. Considera que “s’han perdut molts valors i educació, no cap a la policia, sinó entre ciutadans i no hi ha el respecte que hi havia abans”. “Fent de policia, cada dia és diferent i veus el millor i el pitjor de la ciutat, que està sempre molt viva, en constant moviment”, agrega.
Habitualment feia el torn partit, si bé, a l’estiu, li agradava fer el de nit. “És quan la gent surt més al carrer i hi ha més soroll i d’aquí venen els problemes. A l’hivern la gent no surt al carrer”.
