Joan Badal, odontòleg
La seva primera intenció era “ser mecànic de cotxes”, però arran d’un accident amb moto i alguna seqüela que li va deixar, va veure que potser seria complicat. Llavors, el germà d’un amic seu, que era protètic dental, “em va ensenyar el que feien i em va semblar fantàstic, perquè era una cosa molt manual i també una miqueta artística”. I va decantar-se per ser protètic dental.
Després va voler fer alguna formació més, com Infermeria o Medicina si bé, finalment, va estudiar Odontologia “quan va ja ser una carrera a part”. Al principi va fer col·laboracions a una clínica de Barcelona, on va aprendre molt de l’ofici i en acabat “ja vaig plantar-me pel meu compte”. Per un tema familiar va aterrar a Terrassa i va començar la seva clínica, de nom J. Badal Odontòlegs.
Respecte a quan va començar, el que més ha canviat la professió és “la digitalització” i, a vegades, “has de ser més informàtic, gairebé, que dentista”. Tot i això, assegura que “però continues tenint l’essència aquella, de dissenyar una dent, de dissenyar una incrustació”. Opina que “avui en dia lluitem més per una dent” que no pas abans i que “ara hi ha molta més cultura de conservar les dents i de la seva higiene”. El més important és “la prevenció, sobretot en la canalla” i aquesta prevenció ajudaria que els tractaments no fossin “tan costosos”.
El sucre és un dels grans enemics de la dentadura, apunta, però també “la manca d’higiene”. De moment no té previst jubilar-se “del tot”, però sí que ha començat a “reduir una mica la jornada”, diu.
