Passeig del Comte d'Ègara 2005 - 2025
Si es va circulant per la ciutat, o passejant, es van trobant elements que, veritablement, no tenen una rellevància excessiva, que han canviat o que han incorporat nous i petits detalls que permet diferenciar-los. Es pot observar a la imatge del passat, que en aquest cas és més recent que mai, ja que és de 2005, any en què la britànica Ellen MacArthur va establir un nou rècord de la volta al món en solitari en un veler.
És un passat recent, com es deia, però són vint anys de diferència amb la instantània actual. I són un bon grapat d’anys i, qui no ho vegi, que es miri una fotografia seva de llavors i es compari amb l’actualitat. L’austeritat en línies generals del pont que es veu a la foto de fa més temps i l’aigua que brollava llavors, podrien ser els factors que diferencien més les dues imatges a l’hora de fer la típica comparativa.
En la d’ara, es veu un pont una mica més formós, amb una barana ben elaborada, agradi o no la seva configuració definitiva. També, on abans hi havia aigua, ara podem visionar un petit terreny amb plantes que desconeixem el seu nom.
Classe de canvis
És habitual que hi hagi aquesta classe de canvis o variacions i, si recordem les fotografies que sortien en l’edició d’ahir, també ens mostraven el pas de l’aigua a la terra en un element del parc de Sant Jordi. El pont, que de debò, no fa de pont, si més no en el vessant acadèmic, sinó que més aviat és una mena d’ornamentació o fa com d’attrezzo, continua al mateix lloc.
