Detall dels jardins del parc del Sant Jordi

Parc de Sant Jordi  1978 - 2025

Passant pels jardins del parc de Sant Jordi, quan es va fer la fotografia més antiga de les d’avui, que és de 1978, any en què a la Xina es van deixar de prohibir les obres de William Shakespeare, es va poder captar un moment brillant i molt divertit, el del gos bevent aigua de la bassa que, si ens fixem en la instantània actual, ara no en té. Bàsicament, aquestes serien les dues diferències essencials entre les dues imatges, les dues basades en dues absències: la del gos (o gossa) i de l’aigua. Val a dir, també, que l’aspecte de la ubicació a la foto d’ara és molt més agradable que el que es veu a la del passat, on hi ha una mica de desordre, per no dir que n’hi ha un fotimer.

 

 

 

Quan arriba aquesta diada que, juntament amb la de Sant Joan, és probablement la més esperada al nostre país, tothom pensa en llibres o roses, i també en la gastronomia pròpia de la jornada, com el pa o el pastís de Sant Jordi. Tenir un parc a la ciutat que està batejat amb aquest nom aporta una mena de tret diferencial. Si més no, així ho sembla.

 

 

El protagonisme

Si a la imatge del passat, és indiscutible que el protagonisme és del gos, a l’actual passa a un home que està assegut a un banc. Com s’ha apuntat abans, l’aigua de llavors s’ha convertit en sorra, que és l’element que omple la font. 
A la fotografia de fa més temps, es pot veure encara el sortidor al mig. A la de 2025, ni sortidor ni res que se li assembli. És només un detall, que es podria qualificar d’intranscendent. Un detall en uns jardins d’un parc amb nom de sant.