Núria Martínez, propietària de Matalasseria Martínez
Fa 105 anys que que l’empresa familiar, Matalasseria Martínez que, ara, té dues botigues, va començar el seu camí. I ara fa uns quinze anys que la gestiona ella. Va estudiar FP Administratiu de segon grau. A la botiga va començar de petita i, a poc a poc, es va anar involucrant. El seu avi el va iniciar amb un taller on es feien matalassos de llana. “Des de llavors, tot ha evolucionat” en el sector del descans, gràcies a les “tecnologies noves”.
Amb el seu pare va treballar fins que ell va fer 75 anys. “El coneixia tothom”, diu. De la seva feina el que més li agrada és “el tema de vendes, de gestió, d’organització d’entregues i anar gestionant les dues botigues” i també “l’atenció al públic i el contacte amb els proveïdors”. Detalla que hi ha dos tipus de client, “el que ja sap el que vol i el que es deixa aconsellar”.
La clau és que “no et puc aconsellar si no t’estires en un matalàs” i afegeix que “el més aconsellable és provar els matalassos”. Els materials també van una mica per modes, agrega, però opina que no pot ser així. “El matalàs no pot anar per modes, no tot va bé per a tothom”, manifesta.
Es veu venen altres productes que no siguin matalassos, si bé avisa que “s’han de conèixer les característiques del producte i també hi ha una part d’empatia”. “Moltes vegades també és saber escoltar”, afirma.
Estar al dia demana també haver d’anar a fires del sector com a París, a València o a Saragossa. “En això no hi ha una formació, aprens amb l’experiència que vas agafant”, assegura.
