Jordi Ferrer, forner artesà
Quan tenia catorze anys, recorda, ja va començar a treballar de nit a la fleca familiar. És de la tercera generació que es dedica a aquesta tasca, a la Fleca Ferrer, que va començar a caminar l’any 1922. “Sempre he estat allà i quan em va tenir, la meva mare em posava al costat del taulell”. Ara és més fàcil aquest ofici, perquè “la maquinària t’ajuda molt”, però afegeix que “és molt sacrificat” i cada dia treballa de nit.
Durant l’any, sempre hi ha una celebració o altra i la feina mai s’atura. Recorda que va aprendre a fer pa de ben petit i comenta que “amb deu anys ja marcava els panets de Viena i els sabia fer”. Tot i el sacrifici, reconeix que és una feina que li agrada molt i apunta que “els fills dels comerciants havíem d’ajudar a casa i ara el problema és que no hi ha aprenents”.
De la qualitat del pa actual diu que no és el mateix fer pa que coure pa. “Fer el pa són hores i més de la meitat de la producció són encàrrecs”, detalla. Si bé admet que ara ja el cansa una mica més que abans, treballar de nit li agrada i subratlla que “estàs més tranquil i produeixes més, i no hi ha ningú que et molesti”.
Ja ha fet els 65 anys i té el negoci en traspàs perquè no hi ha relleu. “El problema és que aquí no trobes gent que ajudaries i els donaries una empenta”, lamenta. “Forners de tota la vida, que ens coneixíem tots, ja no hi són”, diu.
Es considera un forner artesà i explica que “faig servir la pasta mare i el 90% tot es fa a mà”. Amb els anys, ha deixat de servir a bars o restaurants. “El que buscava era gaudir fent pa”, assenyala.
