Pilar Miralles, pintora
“Mirava els quadres, anava a exposicions i deia, jo vull pintar així o si tingués peles em compararia aquest quadre”, recorda. Havia fet dibuix “amb el Josep Rigol”, de més joveneta, però s’hi va posar seriosament “quan es va morir la mare” i va estar pintant amb l’Ignasi Verdós durant deu anys. “Després ha sigut cosa d’anar-me superant a mi mateixa” i, de tot plegat, fa més de trenta-cinc anys.
“Si està ben fet, m’agraden estils diferents, però per pintar a mi m’agrada més el figuratiu, que es vegi el que hi ha”, apunta. Diu que ha pintat “una mica de tot”, des de cares a paisatges, passant per motos i, durant vint-i-cinc anys ha fet classes i “vaig arribar a tenir més de trenta alumnes en un curs”. Es defineix com una persona molt “sensible” i que percep el que necessita la gent i “quan ensenyava, m’agradava posar-me en la pell de l’alumne”.
Pintant s’evadeix i explica que pateix dolors, però “gràcies a la pintura tinc hores que no me’n sento de res”. Li hauria agradat formar-se, però no va poder ser i recorda que “abans les prioritats no era el que un volia, sinó el que els pares et deien”.
Gairebé sempre pinta amb oli, a vegades barrejat amb acrílic. “El treballo més bé i, com que jo soc molt perfeccionista, l’oli es pot corregir millor. L’acrílic és per fer coses més modernes”, detalla.
Els seus treballs es poden veure al seu compte d’Instagram, @ terrassaartpilar. Ha guanyat diversos premis de pintura i assegura que li agrada molt exposar, si bé no li agrada tant “preparar-les”.
