Susana Abad, dona de teatre i del carnestoltes
Fa uns divuit anys que fa teatre a l’escola Joaquima Vedruna, on estudiava la seva filla. “Ens vam apuntar les dues per tot allò de la conciliació familiar”, recorda, i ella encara continua. Explica que representen obres dues vegades a l’any, abans de les vacances d’estiu i per Nadal i que ser actriu “és una professió frustrada que mai he pogut arribar a exercir”. L’atrau tot allò relacionat amb “els espectacles”.
Diu que a l’hora d’actuar “soc molt exigent” i s’estudia molt bé els guions per “plasmar” el millor personatge possible. No ha fet el pas i ha anat a alguna de les moltes companyies de teatre amateur que hi ha a la ciutat per “fidelitat” a on va iniciar-se. Diu que “ho fas per vocació i per evadir-te” i afegeix que “quan pujo a l’escenari i agafo el registre, em menjo el personatge”. Una altra de les seves activitats preferides és el Carnestoltes i participa amb la comparsa Drunites, que també va néixer en el si de la mateixa escola.
Aquest grup va guanyar el premi a la millor comparsa en l’edició de 2024. Van començar uns pares “amb una furgoneta, quatre globus i un altaveu”, apunta. “És una d’aquelles activitats en què hi ha molta unió i som com una gran família i aquest és el gran premi”, afirma. Si hagués d’escollir, però, declara que es decantaria pel teatre perquè “té els dos vessants i hi ha disfressa i interpretació”.
Treballa en una assessoria financera i hipotecària i també s’ha dedicat durant quinze anys a l’estètica. “He estat voltant per tot Catalunya fent depilació làser”, assenyala.
