Víctor Martín, mestre de música i actor
La seva intenció principal era ser actor i a casa li deien que hauria de fer una carrera i va estudiar Magisteri i Arts Escèniques. Durant cinc anys, a Barcelona, va estar treballant professionalment com a actor. Va fer-ho en una companyia, Sim Salabim, i després va crear la seva, que es deia L’últim vagó.
Quan li va “arribar l’amor”, afegit a què era una vida “molt inestable”, va decidir parar i li va sortir una oferta de feina per treballar de mestre al Liceo Egara, de mestre de música. Va aparcar el món del teatre un temps i, més tard, va fer oposicions i ara ensenya música a l’Escola Ponent.
A través d’una amiga, va tornar a engrescar-se a fer teatre amb diversos grups de la ciutat i, des de setembre de l’any passat, i amb altres companys, van crear Lasala, una sala d’espai i de representació que és “espai per generar un tipus de teatre diferent”.
“És inevitable que el teatre formi una part important de la meva vida”, diu, i en el futur li agradaria dedicar-s’hi enterament. Admet que no és fàcil, però apunta que “el més maco és crear-te un projecte i que sigui teu i si el fas des del cor, des de l’estima i des de la proximitat, sempre acaba funcionant”. Veu connexió entre ser actor i ser mestre i detalla que “la docència i l’actuació van molt agafades de la mà i quan estem a l’aula fem el paper de mestre”.
És d’Olesa de Montserrat, però ja fa dotze anys que viu aquí. Elogia que a Terrassa “hi ha molt teatre, molt talent, i hi ha molta gent amb moltes ganes de fer coses per amor a l’art”.
