“En els escrits em surt molt la part negra de l’ànima de l’ésser humà”

Francesca Caballero Priego, escriptora i educadora social

No va poder estudiar quan tocava i, uan tenia 48 anys, casada i amb quatre fills, va iniciar la formació que tenia pendent. Després de treure’s el graduat, va fer les proves d’accés a la universitat i va començar i acabar Educació Social. I va exercir d’educadora social i d’auxiliar de geriatria durant uns anys a Mossèn Homs. Quan es va jubilar, va decidir escriure, una activitat que sempre l’havia atret. “Soc molt inquieta, molt curiosa per saber coses i, per coses de la vida, de la situació econòmica, el que sigui, em van treure del col·legi molt aviat. I jo mai havia estat satisfeta amb això”, recorda. Havia escrit alguns contes per als seus nets fins que va conèixer a l’escriptora Sílvia Alcàntara i va fer un curs d’escriptura creativa. Va formar part d’un llibre de 2019, “Dones i no”, amb altres autors. També va ser segona amb “El lago” al premi Soler i Palet. “La Quintilla” és la seva primera novel·la, que sorgeix del que li explicava la seva mare sobre un cortijo i “de les condicions d’allà, el dur que era i vaig dir-me, perquè no t’inventes una història?”. El cortijo és real, però la història és fictícia, a l’època de la recollida de l’oliva, l’any 1929. Li agrada escriure de “coses del bé i del mal” i afirma que als seus escrits “em surt molt la part negra de l’ànima de l’ésser humà” que, massa sovint, és la que “acaba guanyant”. No descarta un segon llibre. “Continuaré escrivint, perquè ja de joveneta escrivia o el que podia”, comenta. Assenyala que “tinc molts relats curts, per poder fer una recopilació”.