Judith Alonso, mestra d’educació infantil a l’Escola Pia
“Tenia dos anys i a la meva mare li deia que, de gran, volia ser senyoreta”, evoca. Jugava amb les nines i “els hi explicava contes”, comenta i quan li van demanar les opcions per estudiar, només va posar Magisteri. “Jo volia ser mestra, tant sí com no”. Va acabar la formació i de seguida, va entrar a l’Escola Pia, l’any 1988 i, des de llavors, no s’ha mogut.
Tota la seva carrera l’ha desenvolupat a l’etapa infantil, ja que “sempre m’han agradat els nens petits i les coses que fem” i veu moltes diferències d’ençà que va començar. “Ara hi ha tendències diferents”, explica, encara que afegeix que “l’educació és la mateixa i ensenyes perquè els infants creixin i aprenguin”.
Ha canviat la societat i també els nens i les noves tecnologies han suposat un impacte. Sobre això, té clar que “s’han d’aprofitar les coses bones per poder-les introduir” en l’educació. La creativitat és important en la seva professió i també “tenir marxa i molta paciència”, assenyala.
“Ser mestra requereix ser moltes coses a la vegada, i ets una mica la mama, la pediatra, el dentista, expliques contes i quan estan tristos els acompanyes i quan estan alegres, també. Has de fer moltes coses, però a mi ja em surt”, apunta. Està molt contenta amb l’Escola Pia des que va començar i amb el que ha viscut. “He fet la feina que volia fer”, diu.
Mai ha tingut la temptació de canviar i passar a fer de mestra d’una altra etapa. “M’agrada tant aquesta etapa que pel que em queda, ja vull acabar aquí i, a més, estic en un bon equip de mestres”, detalla.
