“Ca n’Aurell no té identitat de barri, a vegades, i té molts recursos”

Laia Picón, responsable del Casal Cívic i Comunitari Ca n’Aurell

Va començar estudiant per a Auxiliar d’Infermeria tot i que assegura ser “molt aprensiva” i era més aviat com a curs pont perquè, en principi volia ser mestra. Finalment, es va formar com a tècnica en Educació Infantil. Però, amb el seu pare va anar al Saló de l’Ensenyament, i allà diu que va trobar la seva vocació i es va decidir a fer Treball Social. “Vaig veure que el meu futur estava a intentar estar al costat de les persones”, afirma. Aquests estudis “em va ensenyar a pensar i a desconstruir tot allò que tenim construït des que naixem i ens van ensenyant i anem adquirint”, assenyala. Quan va acabar-los, no tenia molt clar cap on decantar-se fins que “vaig descobrir que existien els casals de la Generalitat”, explica. “Se’m va obrir un món i vaig veure que era el meu lloc, perquè és una feina molt polivalent” i treballa amb persones de totes les edats. És la responsable del Casal Cívic i Comunitari Terrassa - Ca n’Aurell. Havia estat a altres casals, i arribar a aquest, ara fa dos anys, “era el meu somni, perquè és el meu barri”. Creu que a Ca n’Aurell, i assegura que ho han detectat molts professionals que hi treballen, “a vegades no té identitat de barri i té molts recursos i hi ha moltes entitats”. Explica que s’ha creat una xarxa amb entitats del barri, precisament, per pal·liar aquesta mancança i “fer pinya”. Després de la pandèmia diu que hi ha hagut un canvi molt gran. “Cada any tenim gent més nova”, diu. Detalla que Terrassa és una de les ciutats de tot Catalunya amb més casals cívics de la Generalitat.