Laura Carmona, mestra i doula especialitzada en dol perinatal
No va tenir clar que volia ser mestra fins que ja li tocava decidir-se de cara a la universitat. “Em cridava l’atenció el món de l’educació i estava a la meva llista, però també em tirava molt la psicologia”, comenta. Diu que “amb el que sempre m’he sentit més còmode és amb el fet d’estar al costat de les persones i cuidant la vida”.
Va escollir Educació Infantil a les pràctiques del primer any. “Soc molt emocional i em moc pel que sento en el moment i ho vaig sentir”, recorda. Va començar a l’etapa de 3 a 6 anys, però després es va encaminar a l’etapa de l’escola bressol i és on ha exercit més anys com a mestra. “És una etapa molt menys valorada i és quan més canviem a la vida i hi ha molt poca aposta i poc coneixement”, explica i lamenta que “hi ha gent de la nostra professió que encara els hi diu guarderies i això em dol molt. No s’acaba d’entendre la importància que té”.
Després d’unes oposicions va aterrar a Coloraines, on ha estat uns vint anys. Amb una companya, han creat Espai LauNa, un projecte d’acompanyament en la criança, en el dol i en altres situacions. “Tothom es veu en cor d’opinar de les maternitats i les paternitats alienes”, opina, i considera que “l’infant necessita que el seu adult de referència estigui bé i, quan està bé, ha de ser el pare o la mare que vol ser”.
“Les mares en el postpart estan molt abandonades”, reclama. “Hi ha un canvi molt fort i, de seguida, la societat vol que estiguis com abans i no estàs com abans”, manifesta.
