Maria Teresa Sellarès, oftalmòloga
El seu germà i el seu millor amic van començar a dir que volien ser metges i “jo també ho deia” i finalment només ella va estudiar Medicina. “Soc del primer any en el qual el MIR era l’única via per treure’s el títol i oftalmologia era una de les especialitats que més m’agraden i va obtenir una plaça a l’Hospital de Sant Pau”, explica.
Allà va estar-hi fent l’especialitat durant quatre anys i li van “allargar un any més” i més tard va anar cobrint places per baixa per maternitat. Després va fer “Catalunya, ambulatori a ambulatori”, passant per centres hospitalaris de Granollers, Vilafranca o el Vendrell i “em passava en el cotxe d’una ciutat a l’altra”, diu.
Quan es va obrir el servei d’Oftalmologia a l’Hospital de Terrassa, va assolir una plaça i deu anys més tard, va entrar al Parc Taulí fins que s’ha jubilat, tot i que continua passant consulta privada. “La vista ens la cuidem una mica més que altres parts del cos i hi ha una cultura de fer-se una revisió encara que ens trobem bé i això ens permet trobar malalties silents, com el glaucoma”, la seva especialitat.
L’oftalmologia ha progressat des dels seus inicis. “Les tècniques quirúrgiques i les eines d’exploració han evolucionat molt”. Recorda, per exemple, que abans, una operació de cataractes suposa cinc dies d’ingrés hospitalari.
Un tema molt actual és l’excés de l’ús de les pantalles en els més menuts. “És millor evitar exposar els nens petits a les pantalles, i restringir el seu ús en infants”, assegura.
