Raquel Muñoz, educadora infantil
Fa poc ha publicat el seu primer conte. “Sempre ho tenia com una cosa pendent, però mai havia fet el salt perquè no tenia una història que realment valgués la pena publicar-la”, comenta. Quan va tenir la seva filla i va passar “per aquella muntanya russa d’emocions que es té després del part” i “em vaig adonar que malament m’havien ensenyat a gestionar les emocions dolentes”, afirma.
I va començar una història, destinada als nens, on explicava aquestes emocions dolentes, les que “estan mal vistes i no pots estar trista i has d’estar contenta tot el dia. No són dolentes, perquè és normal estar trist i tenir por”, diu. La moralitat de la història és que “ets qui ets gràcies a tot el que vius, no només a les coses bones. He après a veure la vida d’una altra manera i visc feliç amb què tinc”, afegeix.
El conte es diu “La pintora d’emocions” i també ha fet les il·lustracions. “Tenia molt clar com volia que fossin els personatges i no volia que ningú els dibuixés. Volia que el llibre fos 100% meu”. No li desagradaria poder dedicar-se professionalment a escriure, però diu que “s’ha de tocar de peus a terra i és molt complicat”.
Va estudiar per a tècnica en Educació Infantil per a llar d’infants i ha treballat en aquest camp anteriorment, però ara la seva feina està relacionada amb la banca.
Actualment, té tres contes més escrits, a l’espera de poder ser publicats, però en aquest cas no té previst fer també les il·lustracions com en el primer i “a les altres històries vull tenir una col·laboració.
