Carme Rosique, presidenta de l’Associació La Oka
Arran de la pèrdua del seu fill, a causa d’una malaltia heretada del seu marit, va sorgir la idea, amb altres persones, de fundar l’Associació La Oka. “Vam veure que la manera era posar una botiga de segona mà per poder pagar les despeses”, comenta. Aquest 2023, l’entitat arriba als seus 10 anys.
L’objectiu era integrar a joves amb capacitats diverses i diu que “vaig veure que hi havia moltes mancances i tot costa molt, perquè no tens ajudes de res” i afegeix que “tot és amb voluntaris i ningú és assalariat i ho tenim tot en regla”. Aquesta activitat, apunta, “m’ajuda a llevar-me cada dia”.
Lamenta que “tothom s’omple la boca i diuen que ajudaran i a l’hora de la veritat ningú t’ajuda” i assenyala que “els tres fundadors paguem una quota de soci cada mes, a part de les nostres hores”.
També veu que “hi ha gent voluntària molt maca i hi ha famílies que s’impliquen molt, però altres que no tant”. “Em sento molt afortunada perquè em vaig poder dedicar a ells”, en referència al seu marit i al seu fill Sergi. Considera que hi ha manca d’associacions com la seva a la ciutat.
Havia treballat pel seu compte com a modista i ho va haver de deixar per les malalties de tots dos. “Ara tenim sis nois fixos i altres que venen a tallers. Volem que estiguin ben atesos, no que estiguin allà aparcats”, afirma.
A l’associació li van posar el nom d’un animal que “és molt protector” i aquest era l’objectiu, protegir aquest col·lectiu de persones. El repte és que “participin” en tot.
