Joan Martínez Colàs, tenor
Amb vuit anys ja va començar a formar-se en el món de la música. Cantar sempre li havia agradat i un mestre seu li va dir que s’apuntés al Conservatori. “Llavors no era una cosa molt habitual i em vaig apuntar i va anar quallant i em va agradar molt”, comenta. Va estudiar diversos instruments, però quan va descobrir la part teòrica de la composició i l’harmonia, va tenir clar que es volia dedicar a això.
Tenia facilitat cap “al registre agut” i va formar-se en cant, a Badalona, i “mai ho he deixat”. “El cant sempre m’ha acompanyat i és una formació que m’ha ajudat molt” quan ha dirigit a corals. Va començar a fer classes particulars de ben jove.
Actualment, es dedica als concerts durant tot l’any i també fa de professor de piano a l’Escola Tecnos, sense deixar de banda el tema de la composició. “A la meva família no hi havia cap tradició artística i és una cosa que va sorgir i ara el meu cercle més proper ara canta i tinc gent que està ficada en el món de la música”, apunta.
De la música l’atrau la seva dimensió social, sobretot. “Per fer música has d’ajuntar gent i es converteix en un moment molt màgic, perquè necessita participació i, en el món actual, és molt bo que hi hagi activitats d’aquest estil, tirant endavant projectes comuns”, explica. El treball en equip és fonamental, assegura.
L’òpera i la sarsuela són els estils que més li agraden, però també el jazz i la música moderna. “Ens ha tocat viure en una època en què aquestes etiquetes no tenen sentit”, diu.
