Mertxe Muñoz, conductora d’autobús i voluntària
Un vessant molt rellevant a la seva vida és el voluntariat. Va començar amb “Policías x Valientes” i ara participa amb “Pulseras Candela” i amb “Els Dols” i també està a Creu Roja. “Ser voluntari és una condició i es té quan es neix”, afirma, i reconeix que “és evident que tinc temps per fer-ho”. Prefereix “dedicar aquest temps a les persones que quedar-me veient la tele”.
Considera que no costa res ser solidari amb els altres i ajudar, especialment, a buscar recursos per a associacions que es dediquen a visibilitzar malalties com el càncer infantil o altres de les que s’anomenen minoritàries.
Fa disset anys que porta un autobús. “Era una cosa que m’agradava de sempre, però mai tenia temps, i una amiga meva es va treure el carnet i vaig aprofitar i també me’l vaig treure”, assenyala. Diu que no és cap feina monòtona tot i que encara facis sempre el mateix recorregut. “Sempre és diferent i la gent és diferent i les situacions són diferents”, diu.
Havia treballat de diverses coses amb anterioritat i ara no ho canviaria per cap. “Porto millor l’autobús que el meu cotxe. Però és un vehicle diferent, perquè les mides no són les mateixes i has de vigilar”, comenta. “Ara hi ha més conductores d’autobús i sempre hem estat ben considerades”, assenyala. En general, troba a faltar una mica més d’educació viària.
Li agrada molt caminar, encara que admet que últimament no ho fa tant com voldria. La seva gran distracció, però, és la lectura i detalla que “llegeixo de tot” i no té un gènere concret preferit.
