Aida Giménez “Guineu”, compositora i cantant
Explica que això de la música “em ve de família”. El seu pare i el seu germà toquen la bateria”. A més de cantar, també toca la guitarra, que ha après pel seu compte. Diu que “la bateria sempre m’ha semblat molt sexi, però em fa molta mandra” i afegeix que “la guitarra la pots tocar i no pensar gaire, i pot donar joc a la improvisació i a què surtin cançons”.
“No tinc una veu espectacular i el talent és fer cançons, i em surten gràcies a la guitarra, que les acompanya”, diu. Va començar cantant folk i ha anat derivant cap a altres estils. També va tenir una època amb aquest i ara diu, “faig pop amb tendència “canyera”, melodies poperes i molta electrònica. És una barreja que li dic “cuqui trash”, que és un concepte seu. Creu que, actualment, en la música, es vol etiquetar tot i “hi ha coses que no es poden etiquetar”.
Abans de ser “Guineu”, artísticament era Aida Sstrings. Admet que compondre li agrada més i, sobre les seves fonts d’inspiració, assegura que “m’inspiro en coses que m’han passat i amb altres que no m’han passat. Primer arriba la melodia, i després la lletra.
Treballa a una empresa, “Creixem”, una empresa de màrqueting i comunicació. Es va formar en aquest camp i allà “la meva tasca és tractar amb els clients” per dissenyar les seves campanyes.
En el seu temps lliure li agrada endinsar-se en el món de l’enologia, la ciència relacionada amb els vins i tot el que els envolta. “M’agrada tastar vins nous”, explica, i té la idea de fer algun curs.
