“Faig coses pel meu compte, però no deixo mai de fer classes”

Juana Rísquez, artista

La fotografia li agradava de sempre. “Quan tenia tretze o catorze anys em van regalar una càmera i la portava a tots llocs”, explica i li agradava fer retrats o paisatges urbans. La seva tieta també anava sempre amb la càmera penjada i li hauria agradat dedicar-s’hi. A través d’una companya de feina, es va iniciar en la pintura, concretament en la modalitat de l’aquarel·la i s’hi va aficionar. “Faig coses pel meu compte, però no deixo mai de fer classes”, comenta. De petita li agrada dibuixar a l’escola i tenia curiositat per pintar. Veu una estreta relació entre la fotografia i la pintura i assenyala que “és el que faig habitualment, de les meves fotografies faig pintures”. Quan pinta, diu, “desconnecto i m’oblido de tot” i se centra en el que està fent. “El que més m’agrada pintar són flors, afegeix”. No només fa aquarel·la, també ha fet oli i pastel. “L’aquarel·la diuen que és la tècnica més difícil” i que no pots corregir, apunta, i manifesta que “en principi tenia molta por i crec que ja se m’ha tret aquesta por”. Ha fet exposicions, però no pinta pensant en això ni en vendre els quadres, ho fa per ella mateixa. Treballa en una línia de muntatge, en l’actualitat, tot i que es va iniciar en el món de la pastisseria. Estudiava tall i confecció i també va fer patronatge, però es va posar a treballar i no va continuar.