Maria Lluïsa Magaña, directora i actriu de doblatge
Va iniciar-se en el teatre a la Coral Els Amics i, més tard, amb el mateix grup, van passar al Social. “Era la meva passió i em va agafar la dèria de ser actriu i dedicar-m’hi, i la gent em deia, però què dius? Per què jo llavors estava treballant a la Mútua”. Una persona molt vinculada al Social, el Miquel Santamaria, que treballava a un estudi de doblatge, va saber “de la meva il·lusió” i aquí va començar tot.
Es va formar en un curs de doblatge i quan va acabar ja va començar a treballar en aquest sector. Va deixar Mútua, aprofitant que feien una reducció de disciplina. Allà feia de tècnica radiòloga, una disciplina que va exercir, recorda, “de casualitat”.
Ha posat la veu en sèries mítiques com “Veïns”, “A cor obert”, “Bola de drac” o “Gent del Barri” i ha dirigit els doblatges d’altres com “Breaking Bad” o “Ozark”. “Com a directora, no marejo gaire”, manifesta, i explica que “el doblatge és dificilíssim i hi ha gent que té molta facilitat d’entrada i hi ha qui li costa molt”.
La veu és important, però encara ho és més, “saber sincronitzar i empastar-te bé amb l’actor” a qui s’està doblant, ja que “estem sotmesos al moviment d’una boca. És com fer màgia i has d’enganyar a la gent”, reconeix. És més rellevant, apunta, “el sentit del control de la veu, i que emeti les emocions, més que la bellesa de la veu”.
No li ha quedat el cuc de fer teatre i opina que, en el doblatge, “tens el motor de la interpretació sempre engegat”. Va estudiar Relacions Públiques i quan va acabar no s’hi va voler dedicar.
