Gerard Fernández, artista
“M’ho passava millor amb un paper i uns llapis de colors que amb joguines”, explica. Per això, els seus pares el van apuntar a unes classes de dibuix i es va formar en gràfica publicitària. Va començar a fer retrats “per als amics” i, tot i que també decora habitacions infantils, el que més li demanen són els retrats. “Les tècniques que no he fet mai són amb les que gaudeixo més”, diu, i afegeix que “si sempre fas el mateix, t’estanques”.
És molt seguidor d’altres artistes i comenta que “observes el que fan” i també considera que “cada treball que fas, vas aprenent”. Té clar que el seu somni seria dedicar-s’hi professionalment, encara que sap que de moment és una afició i “és molt complicat” fer-se un lloc en el mercat. Ara, treballa en una fàbrica del sector de la metal·lúrgia. Assegura que “no em tanco portes mai” i recorda que “la meva pàgina a Instagram és @dibujadisfruta per això, perquè jo gaudeixo”, dibuixant.
Fa treballs per encàrrec, però també pinta pel seu compta i per a ell mateix, amb els quals ha fet exposicions, per exemple al Bar La Revolta. També ha pintat el túnel dels vestidors del Sant Pere de bàsquet o la persiana del Bar El Porró. Lamenta que “la gent no acaba de donar la importància que té la feina que hi ha darrere d’un retrat, les hores invertides o el material” emprat.
