“Si no hi hagués el risc i l’emoció, per mi deixaria de ser circ”

Enric Petit, membre de Tub d’assaig 7,70 - Associació de circ

Es va anar aficionant al circ “fent cursos amateurs amb els amics”. Treballava fora d’aquest món i va fer les proves al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel i va fer les proves d’accés. Va entrar-hi i va estar-hi tres anys. Després va estar a França, “perfeccionant la tècnica”. El teatre i les arts escèniques sempre li havien agradat i l’esport també, i comenta que “l’activitat física la tenia i m’agradava”, però admet que mai hauria pensat que es dedicaria al circ. Va ser un període natural, diu i “vaig tenir clar que volia dedicar-me a això”. Es va decantar per l’acrobàcia, els equilibris en parella o en col·lectiu que “és el que porto fent tots aquests anys”. Explica que “el circ que es fa des dels anys vuitanta a Barcelona és una altra cosa” si es compara amb el d’abans, “amb carpa, animals i presentador”. El d’ara “està més pensat pels carrers i els teatres”, diu. “Fem un circ tradicional que no pot perdre l’esperit del “més difícil encara”, d’entrenar i treballar molt i aconseguir el màxim. Si no seria una altra cosa i si no hi hagués el risc i l’emoció, per mi deixaria de ser circ”, assegura. Forma part de l’associació de circ Tub d’Assaig on “m’encarrego molt de les produccions o la direcció artística del festival” que organitzen. “Por no, però respecte se n’ha de tenir” quan s’afronten exercicis de cert perill. Un dels seus entreteniments favorits és la música. Explica que, tot i que no és músic, li agrada conèixer els diferents instruments i aprendre nocions i la manera de tocar-los.