Santi Ferrer, tècnic de so i atleta
Es va formar com a tècnic de so perquè era un tema que li agradava, això com la música. Va iniciar-se a una empresa del ram, Sonostock, i després va passar a l’Institut del Teatre, per “treballar a l’escola de tècnics i preparava les classes i els tallers que feien”. També, amb un amic, va tenir un estudi de gravació i es va desvincular una mica de la professió.
Quan va sortir una plaça per l’Auditori, s’hi va presentar i va acabar entrant. És una feina que li agrada i també l’espai, si bé, potser, troba a faltar que se li doni més rellevància i que “se li podria treure molt més rèdit”.
Això de córrer va començar quan tenia nou anys. “Era el que corria més de la classe i vaig començar a nivell escolar, al Sagrat Cor, i guanyava les curses que es feien a Terrassa”, comenta.
Va començar també a guanyar curses d’àmbit català i va començar a aficionar-se al decatló, la prova que, diu “on, realment, treia més rendiment” i on va treure molt bons resultats. Explica que “no sé ni com, em van federar” i va arribar a la Unió Atlètica de Terrassa. També va passar pel Barça i per altres clubs importants.
De l’atletisme li agrada que “tothom pot destacar en una prova i sempre hi ha bon ambient i no t’increpen i el que fas t’ho mesura un cronòmetre o una cinta mètrica i no hi ha discussió possible”.
A part de la seva feina a l’Auditori i l’atletisme, hi ha una afició que també ocupa una bona part de la seva vida. “M’agrada molt el hip-hop” i tot el que l’envolta, com poden ser els grafits.
