Sant Jordi, cavaller
La primera intenció era ser fuster o estudiar teologia, però a casa li van recomanar fer-se cavaller, que hi havia molta feina a fer. “En principi, no m’agradava gaire la idea”, assegura. La primera vegada que va muntar a cavall, recorda, va caure i va haver d’estar un temps per recuperar-se. “Vaig estar a punt de deixar-ho, però de sempre he estat molt tossut i quan em vaig recuperar, vaig tornar a la feina”, diu.
Ha participat en diversos tornejos, si bé la competició no li acaba de fer el pes. “Això de poder caure i embrutar-te no m’atrau gens, soc d’aquells que els hi agrada anar ben polit”, manifesta. Viatjar li agradava bastant, encara que ara li fa una mica de mandra. “Soc una mica despistat i, a vegades, em perdia pels camins, sobretot de nit, i vaig optar per deixar-ho”, assenyala.
El moment culminant va ser quan es va enfrontar al famós Drac, per tal de salvar la princesa de les seves urpes i que el poble estès tranquil sense aquesta amenaça. “Va ser una lluita noble, tot i que em consta que el Drac es queixa de males arts. És un bocamoll sense honor”, apunta.
Un dels moments culminants és quan, de la sang del Drac, va brollar un roser, amb unes roses molt boniques. “La veritat és que em vaig emocionar. Soc d’aquells que deixa anar una llàgrima en situacions emotives”, subratlla.
Quan no està defensant a princeses ni matant a dracs o bèsties, li agrada jugar a la brisca amb altres cavallers amics. També és un apassionat de collir bolets i d’anar a cavall.
