“Ara tot va molt de pressa i la pintura demana contemplació”

Carme Aliaga, artista

El seu objectiu era l’art, de sempre, i de petita ja dibuixava. Va estudiar Belles Arts, on va fer l’especialitat de pintura. “És una carrera que està bé per les experiències que vius i el contacte amb l’altra gent” i afegeix que “allà t’obren camins i ets tu qui ha de saber els teus propòsits”. Quan va acabar els estudis, a estar treballant per diferents tallers i també va estar sis anys donant classes a l’Escola Pia, a secundària, d’art visual i plàstica. A l’hora de definir el seu estil artístic, explica que “tothom té una empremta personal, però amb els anys va evolucionant”. Als seus inicis treballava amb oli i va anar canviant i ara treballa amb “tècniques mixtes”, que suposen la barreja de diversos materials. “Fas una mica la teva cuineta i amb els anys ho vas depurant. Tu canvies i la teva obra també”, assenyala. Considera que la pintura és “un món molt complicat i no li donem la importància” que mereix. Lamenta que “mai saps quan tindràs el pròxim projecte i la creació necessita temps” i que “és una cosa molt vocacional i has de renunciar a moltes coses”. Reclama que la pintura “és una ficció i no es pot explicar en paraules, l’has de veure” i és molt millor veure-la físicament i no a una pantalla. “Ara tot va molt de pressa i la pintura demana contemplació”, comenta. L’art, diu, “ajuda al pensament crític”. Quan no està pintant li agrada “molt” llegir bona literatura, i també el cinema. “El més comercial, no”, afirma. Si es pot, té predilecció per viatjar. “És el meu aliment”, diu i li agrada “veure coses diferents”.