Joan Puig, coordinador de tenis al David Lloyd Club Turó
Havia jugat a hockey, però va iniciar-se al Club de Tenis Terrassa, quan esperava a la seva mare que jugava a aquest club. D’allà, va anar al CD Terrassa i “el que em va acabar de motivar va ser que em vaig classificar pel Campionat d’Espanya infantil”. Fins als 16 anys va estar entrenant amb la Federació, ja que “el concepte de tenis d’avui en dia, amb acadèmies i entrenadors personals, no existia”, diu.
Va continuar jugant per equips, però amb 35 anys entrava a la categoria sènior i va enganxar-se de nou a la competició. Ja havia començat molts anys abans a donar classes fent d’ajudant. “Col·laboraves a l’escola sense cobrar i ara, per la llei de l’esport, aquesta figura ja no hi és” i diu que “és perjudicial a nivell de clubs, però a nivell de col·lectiu no, perquè obliga a tenir una titulació, tot i que no vol dir que siguis millor”.
Recorda que va “vaig viure el pas del tenis amateur al tenis open” i afegeix que “ara, la millora del material i la condició física són paràmetres que els tenen tots i el que marca la diferència en el món professional és l’aspecte psicològic”.
Va formar-se com a psicòleg, tot i que és una professió en la qual no ha treballat molt de temps. “Prefereixo fer de docent i ensenyar als nanos, a l’aire lliure”, explica, i afegeix que “no acostumo a entrenar a adults”.
Entre les seves aficions destaca “estar al sofà i mirar alguna bona sèrie” a la televisió, i també anar al gimnàs. Darrerament, però, s’ha aficionat al món dels vinils i en va comprant.
