Pepe Delgado, entrenador de futbol
Va jugar a futbol a diferents equips, com l’Agut, el Castellterçol o l’Alcoi, però una lesió al maluc, quan tenia uns 18 anys, el va apartar dels terrenys de joc. “No em feia la idea i se m’havia acabat el que més m’agradava, que era jugar a futbol, però de seguida em vaig reactivar”, diu. Llavors vivia a Matadepera i, explica, “Delfí Querol em va ajudar per iniciar-me com a entrenador”. “Si no hagués trobat una persona com ell, potser no estaria entrenant i treballant” en el món del futbol. Per això, li està molt agraït.
Les coses li anaven bé i va anar a entrenar al Ripoll. “Compaginava la feina a una empresa tèxtil amb el futbol i estava molt a gust”. Després va passar pel Piera, Poble Sec i San Cristóbal. Va decidir treure’s el títol d’entrenador nacional, en una època “on no era fàcil”. En aquell curs va fer una gran amistat amb Miguel Álvarez, amb qui ha estat a molts equips.
Va entrar a treballar al Terrassa FC, fent tasques d’anàlisi dels rivals. “No em va costar passar d’estar al camp a fer d’analista perquè era molt innovador”, diu. Amb els anys, va deixar la feina i es va dedicar només al futbol.
Ara fa quatre anys que és secretari tècnic de l’AE Prat i afirma que “és una feina molt diferent” i afegeix que “tinc una edat en la qual puc donar molts consells”. Recorda que “la meva feina és no equivocar-me i és bàsic reciclar-te”.
