Rosa Maria Fernández, activista feminista, docent i exregidora
Té dues llicenciatures, Història de l’Art i Antropologia, que era el que realment volia estudiar, però no hi havia facultat llavors, fins que va ser possible. “M’agradava llegir coses de pobles diferents i de què feien i descobrir mons, realitats i maneres de fer diferents”.
Va ser docent fins que va treballar a l’escola d’adults, que considera que “és un ensenyament que m’encanta, és una relació de tu a tu, i quantifiques el que estàs fent” i són gent que et reconeix la tasca.
És de les promotores del Casal de la Dona de la ciutat. “Soc feminista convençuda, i el canvi de la societat ve pel que anem treballant les dones” fa 300 anys, afirma. “Els partits polítics van darrere del moviment feminista i del que proposa”, afegeix, encara que diu que les dones “estem en el pitjor moment per l’atac cruel pel qual en diuen transgènere”.
Va militar en alguns partits a la clandestinitat i això la va portar a la presó, a la Trinitat, que defineix com “la gran escola de la política, perquè allà hi érem de totes les ideologies i vam aprendre molt”. “Allà hi havia una gran companyonia i tot afectava molt”, diu.
Va ser la primera regidora de Promoció de la Dona. “Ser regidora em va permetre tenir molt contacte amb la gent i els barris de Terrassa i em va donar uns coneixements, una amplitud que em va agradar molt”, assegura.
Llegir l’apassiona i explica que “soc una malalta” de la lectura. Comenta que sempre té a mà un llibre del gènere policíac i “quan estic una mica atabalada el llegeixo i em passen tots els mals”.
