Juan M. Calvo, president de l’Amical de Mauthausen
En principi, el seu futur semblava encaminat cap a l’arquitectura, però un fet luctuós ho va canviar tot, quan va morir el seu pare. “Davant de la situació vaig canviar radicalment i vaig estudiar Magisteri i he treballat tota la meva vida com a mestre”, explica. Va estar sempre a l’Escola Ginesta de Matadepera. “De tots aquests anys em quedo amb el contacte amb els alumnes i les famílies”.
Després es va llicenciar en Història, una altra de les seves aficions. “A les vacances feia investigació de carrer, per saber coses sobre la repressió després de la Guerra Civil”. A partir d’aquí, es va bolcar en temes històrics i, d’aquí, es va interessar pels deportats als camps nazis. Buscant informació sobre aquest tema, es va posar en contacte amb l’Amical de Mauthausen. Es va incorporar a la seva junta fins ara, que l’han fet president.
Creu que s’ha fet un bon treball donant a conèixer tot l’horror dels camps nazis, però considera que “no s’està potenciant prou en els centres educatius el que va succeir, per part de l’administració” i afegeix que “en la societat s’ha guanyat molt en aquest sentit”, però admet una certa preocupació “pel que està passant a Europa” i lamenta alguns discursos que “estan banalitzant i netejant el feixisme del passat, donant ales a l’extrema dreta”.
Fora de la seva implicació en l’Amical, té aficions, com la lectura, sortir amb els amics o la de col·leccionar llapis. “Va començar sense adonar-me’n. En tinc uns 1.500 a casa”, explica
