“Escriure té molts registres i és com posar-te unes sabates”

Laura Pinyol, periodista i escriptora

“Vivia una mica enlluernada per l’ofici de periodista”, explica, tot i que als inicis li semblava restringit pel que fa al seu futur laboral. Li agradava de sempre aquest sector i va estudiar Comunicació Audiovisual. “Ho agraeixo perquè són uns estudis que em van donar molta cultura general”. Més tard, va fer estudis relacionats amb la Història, una temàtica que l’interessa, especialment la del segle XX. La seva primera feina com a periodista va ser a la desapareguda Ràdio Terrassa. “Sempre m’ha agradat aquest mitjà, perquè és molt viu i proper, gens encarcarat”. Després de passar per diferents feines, va aterrar a la política. Entre altres càrrecs, va ser cap de premsa de Vicepresidència de la Generalitat que ostentava Josep-Lluís Carod Rovira. “Va ser una experiència molt enriquidora i va ser com fer un màster per conèixer com funcionaven els mitjans, per dins i per fora”. “Un polític ha de ser necessàriament una mica vanitós, perquè és una feina dura i el nivell de cruesa a què s’enfronten cada dia és molt alt”. L’any 2012 va crear la seva actual empresa de comunicació, Èmfasi, i l’any 2016 va publicar un llibre, “El risc més gran”. La seva intenció és seguir escrivint. “Escriure té molts registres i és com posar-te unes sabates”, cadascuna serveix per a una cosa diferent. A part d’estar amb els seus quatre fills, li agrada anar a la muntanya. “El meu punt de fuga sempre és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. L’he trepitjat molt i el tinc bastant radiografiat”, diu.