Domènec Ferran: púgil terrassenc
El púgil que pujarà damunt del quadrilàter, en representació de Terrassa, no és un altre que el polifacètic Domènec Ferran (historiador i exdirector del Museu de Terrassa). A més, té certa expertesa en aquests debats de Fira Modernista. I és que ja va representar Terrassa, l’any 2021, en el debat entre les dues cocapitals del Vallès: Terrassa i Sabadell.
I és que el Centre d’Estudis Històric de Terrassa (CEHT) celebra cada any un peculiar què, segons apunten els organitzadors, acostuma a tenir “més humor que rigor”. Enguany versarà sobre els orígens de la rivalitat entre Terrassa i Sant Pere. “Els santperencs sempre juguen en desavantatge”, sosté Domènec Ferran. “En fi, què pot esperar d’una gent que en 104 anys d’història independitzats van tenir com a màxim esplendor el coneixement sobre com bullir millor la col i la patata”, dispara Ferran. “O la doma i la cria”, afegeix.
“A més, són uns pesats amb la genealogia endèmica de la qual presumeixen tant, que si viuen a la casa de la seva família de 1700 i escaig…”, prossegueix Ferran, a la gresca. “Doncs jo em dic Gómez de cognom, que ja diu molt dels orígens diversos i la multiculturalitat que tenim a Terrassa”, remata.
Domènec Ferran
“I fan veure que pateixen un maltractament pels terrassencs… Però, vaja, que s’han pensat els d’aquest petit vilorriu!”, esclata Ferran entre rialles.
En tot cas, i per si Ferran creua la línia vermella, el debat estarà moderat pel també historiador Marc Ferrer. El qual anirà vestit de bomber (que també ho és). “Per apagar els focs que sorgeixen”, explica. “Serè neutral, perquè soc nascut a Terrassa, però visc a Sant Pere”, avança.
Jaume Rosset: púgil santperenc
El contrincant santperenc al Debat Modernista que tindrà lloc a la Coral dels Amics (carrer del Pantà, 57), a partir de les 12 hores d’aquest diumenge, no és un altre que Jaume Rosset.
Seva és la responsabilitat de defensar Sant Pere i defenestrar Terrassa. “Sempre en clau humorística, eh!”, matisa. Però, vaja, com diu el palíndrom, català a l’atac: “No te’n pots fiar de ningú de fora de Sant Pere. Especialment, els de Terrassa, que s’inventen la història a la seva mida perquè són ells els que escriuen els llibres”.
Ja ho diu la dita: Terrassa, mala raça; Sabadell, mala pell. A Barcelona corren pillos i Sant Pere bona gent. Tot i això, la rivalitat està -en ple 2023- bastant més calmada que antigament. “Hi ha desavinences documentades des del segle XV, perquè els pagesos santperencs no s’entenien amb els industrials i terratinents terrassencs”, enraona.
Aquestes divergències importants comportaven insults, baralles, pedregades… “I fins i tot morts”, explica Rosset. De forma que l’any 1800, la pila de Terrassa i la unitat forana (Sant Pere) es divideixen. Dos termes municipals per separat.
Jaume Rosset
De fet, Sant Pere pràcticament envoltarà Terrassa (oficialment just el seu centre).
“Però Terrassa necessitava guanyar terreny”, apunta Rosset, i van començar les maniobres d’amagatotis. “Terrassa no parava de fer intents polítics per annexionar-se Sant Pere un altre cop. No ho aconsegueix fins a 1904, gràcies a Alfons Sala i Argemí, ja electe a Madrid. “I ho porta tan en secret que a Sant Pere no s’assabenten de l’annexió fins que surt publicat al butlletí”, diu Rosset. Diumenge serà el dia de cridar a la -humorística- revenja.
