Diu que no creu en rituals ni en miracles, però el cert és que la tradició que tenim a Terrassa d’encendre un ciri a l’inici de la Festa Major per espantar la pluja ha funcionat. “Que jo recordi -rememora Marc Galí- s’han pogut celebrar totes les edicions i sense paraigües. És més, el segon any que es va il·luminar, crec que era cap a 1978 o 1979, van caure quatre gotes. Vàrem córrer cap al ciri i estava apagat”.
Galí, implicat des de sempre en la Festa Major, el Carnestoltes i esdeveniments populars de la ciutat, és l’encarregat d’encendre la candela des dels anys 90. Explica que és una feina que fa molt a gust. Com en una mena de cursa de relleus de Jocs Olímpics, va agafar el testimoni de Joan Martí, conserge de l’Ajuntament, que va ser el primer d’ençà que es van recuperar les festes més nostres després de la transició i les eleccions democràtiques de 1979.
Galí ho fa amb molta estima perquè és una sol·licitud que li va fer el mateix Martí i que, posteriorment, va constar de manera inesperada en el seu testament personal. “Ho va deixar per escrit i, per tant, s’havia de complir si es podia. Quan m’ho van comunicar, no vaig posar-hi cap problema. Al contrari”.
El punt de partida de l’encesa del ciri cal situar-lo en la festa major de 1978 després que a l’edició anterior caigués molta pluja. Rememora Galí que va ser una idea de Rosa Mora, activista cultural i membre llavors de la comissió de la festa major, i del mateix conserge municipal Joan Martí. Ambdós varen fer la proposta i va quallar.
El primer canelobre es va comprar a Barcelona perquè aquí no en venien de la grandària que es requeria. Des de sempre s’ha optat per un ciri de blanc trencat, de grans dimensions, que sol tenir un metre d’alçada i uns quinze metres de diàmetre. En aquella festa de 1978, el ritual d’encendre la torxa va quedar incorporat al programa com el primer acte de la festa. La il·luminació es feia a les 18 hores que és quan just baixa el Drac de Terrassa, amb la seva comitiva, des de la seva cova de Sant Llorenç fins al Raval de Montserrat.
El candeler, que ara compra el mateix Ajuntament, es protegeix amb un suport de fusta i embolcallat amb flors. També té decoració festiva. Enguany, per exemple, portarà una etiqueta amb el desig de Bona Festa Major i el cartell amb el Drac de Terrassa.
L’encesa del ciri ha reunit a poca gent fins ara, però pels que hi són i assisteixen és com un moment màgic. Galí diu que en l’acte, més enllà d’invocar que no plogui, és demana també pau al món i, per descomptat, gaudir molt de totes les activitats que omplen la ciutat durant dies molt intensos. I la torxa romandrà il·luminada fins al proper dimecres fins que acabi el concert de les havaneres a la plaça Lluís Companys.
Novetats
Quan finalitza la cerimònia de l’encesa de la flama i el breu parlament, es fa un brindis amb cava a l’interior de l’Ajuntament amb els assistents que solen ser unes quaranta persones i que representen a les entitats de cultura popular. Després es feia una petita exhibició -el ball del ciri- amb els grups de Gegants, Bastoners, Nans, l’Àliga acompanyats amb la música de Ministrils.
Aquest any hi ha un canvi i és que aquest tot l’acte es muda de la recepció a l’atri de l’Ajuntament, amb la voluntat que en pròximes edicions baixi fins a peu del Raval. Galí explica que “el canvi és perquè en la primeria érem un grup de gent discret, però amb el temps ha anat augmentant. I, finalment, s’ha considerat que l’acte sigui més obert i participatiu a la ciutadania”.
El fet de traslladar l’exhibició de balls i danses a l’atri ha permès ampliar el nombre de parelles balladores de la imatgeria popular i dels Bastoners. Fins ara eren cinc parelles i enguany seran deu, de manera que l’espectacle serà més vistós i reeixit. Galí també ha anunciat que ja estan pensant a crear una música pròpia per a l’encesa del ciri que pogui quedar escrita en els protocols de la Festa Major de Terrassa.
