El d’aquesta nit serà el seu cinquè concert en una Festa Major de Terrassa. Li agrada el model actual? Des que era superpetit, ho hem viscut moltíssim amb la meva família. Ara fa bastants anys que no puc viure-la com a tal perquè normalment tenim diversos concerts. Ara que soc pare, m’agradaria ensenyar-li tot a la meva filla. Aquest any tenim el Canet Rock, però faré el possible per estar el màxim d’hores aquí.
De quines activitats és més fan? Jo era d’aquells que s’agafen el programa i ho intenten fer tot. De petit anava a la cercavila, al correfoc, al Raval Infernal, als castells de diumenge, la bicicletada, la cursa… i sobretot, als concerts. De fet, vaig començar a tocar la guitarra gràcies a un concert de Festa Major. El 1998 va actuar Jarabe de Palo. Em vaig quedar absolutament bocabadat i quan es va acabar el concert, vaig treballar tot l’estiu per comprar-me una guitarra de 10.000 pessetes a cal Farràs.
“Vaig començar a tocar la guitarra gràcies a un concert de Festa Major”
Recorda el primer cop que van actuar amb Doctor Prats per Festa Major? I tant! Va ser el 2015 al Jove. Va ser súper “heavy”; hi havia moltíssima gent. El següent any vam tocar a la plaça Nova. Mitja hora abans estava completament buida. Tocava Zoo a Vallparadís i pensàvem que seria un fracàs. Després, però, vam sortir, i no hi cabia ni una agulla. Va ser sorprenent.
Com diria que ha evolucionat la seva música i els seus directes des d’aleshores? Des de llavors a ara hi ha una diferència de 400 concerts per tot Catalunya, Marroc, el Japó, Espanya, Europa… El bagatge ens ha fet créixer molt. El 2015 veníem amb un disc d’una desena de cançons que havíem de complementar amb algunes versions. Ara tenim quatre discs i ens passa el contrari: tenim moltes cançons i no les podem fer totes. En l’àmbit estilístic, hem anat experimentant molt i hem treballat molt el directe. El salt és abismal.
“La pandèmia ens ho va posar difícil. Jo necessitava la dinàmica dels directes per fer noves cançons”
El 29 d’abril van publicar el seu quart disc “Pel cantó bo”, que arribava quatre anys després del tercer. Entre els anteriors àlbums havia passat menys temps. La pandèmia ens va dificultar molt la cosa. Alguns de nosaltres teníem familiars vulnerables i vam decidir no reunir-nos gaire. Jo necessitava sortir, viure experiències per poder explicar-les. Necessitava aquesta dinàmica dels directes, de sentir la música, per pensar a fer cançons. El setembre ja vam poder sortir més; vam posar fil a l’agulla i ens vam tancar a l’estudi.
La crítica diu que és un disc més madur, en què exploren nous camins musicals. Nosaltres defugim de les etiquetes o de centrar-nos en un sol estil. Sempre hem cregut que el que és important és la cançó i una cançó es pot interpretar amb molts estils diferents. Al final, l’estil és el vestit que poses a cada cançó i a nosaltres ens encanta jugar amb el vestuari. Aquest potser és el disc en què es nota més. Tenim menys complexes, un directe que funciona molt bé i això ens permet experimentar coses noves. “Pel cantó bo” ha acabat de donar al directe el que li faltava, és a dir, aquestes sonoritats una mica diferents. Ara el directe és molt dinàmic, passant per molts estils i moltes emocions diferents.
“L’estil és el vestit que poses a cada cançó i a nosaltres ens encanta jugar amb el vestuari”
Van començar a girar-lo el passat 5 de maig. Com han anat els primers concerts? Feia dos anys que no hi havia concerts normals i tornar als directes sense restriccions ni mascaretes és impactant. La gent té moltes ganes de música en directe i de passar-s’ho bé.
Què ens pot avançar del concert d’aquesta nit? Hi haurà un tret diferencial bàsic, que és que estarem més nerviosos. Potser ampliarem una mica el repertori. Ens fa molta il·lusió i com més estona estiguem a l’escenari, millor. L’any passat vam tocar a l’Estadi Olímpic amb la gent asseguda. De fet, des del 2017, no hem tocat en una Festa Major normal a Terrassa. Tenim moltes ganes de pujar a l’escenari del parc dels Catalans i donar-ho tot.
Què espera del públic? Trobar moltes cares conegudes. Per un grup de música és molt especial tocar a casa. Terrassa és una ciutat molt gran, però ens coneixem pràcticament tots i retrobar-nos implica aquest punt de nerviosisme. Sentim que aquí hem de demostrar tot el que hem anat fent; és com tornar a casa i ensenyar-ho.
Ara estan centrats en la gira. No sé si ja pensen, però, en nous projectes. Segurament no trigarem tant a treure un altre disc. Estem en una dinàmica molt positiva, però no tenim data. En el que sí que estem pensant és a reprendre El Festribalet, una gira per diversos teatres pensada per al públic familiar que havíem de fer el 2020 i que vam haver de cancel·lar per la pandèmia. Ens va saber molt greu. Ens agradaria reprendre-la de cara a la següent temporada.
