Com van ser els seus inicis al món de l’esport? Vaig néixer el 1938 a Haarlem, un poble situat a la vora d’Amsterdam. La meva família era de nedadors. De fet, el meu pare va competir als Jocs Olímpics de 1924 i 1928. Nosaltres, els De Bruijn, vam jugar un partit de waterpolo contra un equip de primera i vam guanyar 5 a 3. Jo vaig ser internacional amb la selecció neerlandesa de waterpolo del 1954 al 1960, i vaig destacar per ser ambidextre, cosa que feia molt difícil marcar-me.
Durant aquella etapa, vostè va competir a dos Jocs Olímpics. Correcte. Els Jocs de Roma 1960 van ser especials. Competia com a waterpolista i alhora entrenava sis nedadors del meu equip. Quatre d’ells van arribar a finals, i una va guanyar la plata als 100 metres lliures. A Melbourne 1956, però, l’experiència no va ser gaire bona. L’ocupació soviètica d’Hongria va fer que el govern neerlandès ens retirés de la competició després de disputar un sol partit. Sincerament, crec que hauríem pogut arribar lluny. A Roma, vam caure a quarts de final contra els Estats Units per una mala decisió de l’entrenador, que va posar els reserves. Després d’això, vaig decidir plegar com a jugador.
Poc després, va arribar a Terrassa? Encara recordo la data: el 24 de juny de 1961. El Club Natació Terrassa em va fitxar com a entrenador de natació i waterpolo. L’endemà d’arribar a la ciutat, però, volia tornar-me. Justament, vaig venir el dia de Sant Joan, al qual jo no estava acostumat. A més, vaig passar 24 hores dret al tren i em van portar a una casa d’estudiants on no em sentia gaire còmode. Volien que begués alcohol, i jo només prenia aigua. Afortunadament, em vaig acabar instal·lant en una casa d’hostes on em van tractar com un fill.
Després del CN Terrassa, vostè també ha entrenat altres clubs. Amb l’equip infantil-juvenil del Club Natació Terrassa vam ser campions d’Espanya, però un accident de trànsit em va deixar una setmana inconscient i em vaig desvincular del club. Llavors, vaig passar a ser entrenador del CN Sabadell, i després de la selecció nacional de waterpolo. Més tard, vaig entrenar el Martorell, on en només tres anys vam aconseguir ser tercers d’Espanya. A part, soc soci de l’Atlètic des de fa 60 anys. Em van buscar quan era tècnic del CN Terrassa i recordo que, a vegades, anava a Can Salas a fer d’entrenador, perquè exigia als nois i això els hi agradava.
Com va començar, doncs, la seva etapa com a nedador màster? Vaig estar sense nedar des del 1961 fins al 2005. Aleshores, pesava 125 quilos i sentia que necessitava un canvi físic per qüestions de salut. Poc després de començar, l’any 2008, vaig guanyar el meu primer Campionat d’Europa a Eindhoven, amb medalla d’or a la prova dels 400 i 800 metres lliures. Després d’aquella fita, em vaig proposar ser campió del món.
Des de llavors, vostè no ha parat de pujar al podi. El 2011, al Campionat del Món disputat a Montreal (Canadà), vaig ser tercer. Quatre anys després, al Mundial de Kazan (Rússia), vaig penjar-me l’or als 800 lliures. Des de llavors, he dominat la prova dels 400 i 800 lliures a la meva categoria. A Doha (Qatar) 2024 vaig afegir l’or als 200 lliures i una plata als 200 braça. En el seu moment, també vaig batre el rècord d’Europa a 400 estils i 100 papallona, malgrat que aquestes proves no eren el meu punt fort. També tinc el rècord del món als 3000 lliures.
Molts dirien que la seva edat és una barrera, però vostè sembla desafiar aquesta idea. Hem de demostrar que l’edat no és cap obstacle. Hi ha gent que amb 50 anys ja desitja jubilar-se. Això va en contra del meu pensament. Aviat tindré 87 anys i encara estic entrenant i buscant noves aplicacions en el món dels colorants, ja que tinc una fàbrica a Castellar del Vallès. Sempre estic ocupat, però mantenir un ritme de vida actiu em fa feliç. Mentre pugui, continuaré nedant. Encara no m’he plantejat deixar de competir perquè vull continuar sent un exemple per tots aquells que no fan res. La clau és portar una vida regular, una alimentació adequada i un bon entrenament.
Com és la seva rutina d’entrenament? No conec ningú que a partir dels 80 anys tingui una rutina com la meva. Entreno de dilluns a dissabte al CN Terrassa i a l’Atlètic, però actualment competeixo amb el CN Aquamasters. Ara estic fent uns 32 quilòmetres setmanals. El meu entrenador m’envia el pla setmanal, i ell sap que mai fallo. A partir del maig, pujaré a 42-45 quilòmetres per preparar-me per al Campionat del Món de Singapur, a l’agost.
Hi ha algun objectiu que l’il·lusioni especialment? Vull batre el rècord del món dels 800 metres lliures a Singapur. Estic molt a prop de la marca i penso que ho puc aconseguir.
