La jornada del Diumenge de Resurrecció va ser ben reeixida per al Terrassa FC, que li va passar per damunt al CE Sabadell en un derbi on estaven en joc les darreres opcions de poder disputar el “play-off” d’ascens. 15 anys després del darrer derbi a la lliga, L’Olímpic oferia l’ambient de les grans ocasions, amb gairebé 5.000 espectadors dels 8.000 que hi caben, 1.300 d’ells aficionats arlequinats, que van ocupar bona part de les localitats de general. Alguns, fins i tot es van col·locar a la zona del gol sud, teòricament tancada.
Per palesar la seva protesta contra la decisió del consell d'administració del club de cedir part dels seus seients als seguidors arlequinats, la pancarta de la penya "Torrente Colorao" estava penjada del revés.
Des d’un parell d’hores abans del xiulet inicial, el degoteig d’aficionats era constant pels carrers que envolten l’Estadi Olímpic. Diverses dotacions dels Mossos d’Esquadra controlaven l’accés des de l’avinguda de l’Abat Marcet, evitant que les dues aficions es trobessin. A mesura que s’apropava l’hora del partit, les localitats es van anar omplint. Amb la sortida dels porters del Sabadell per escalfar-se, van començar els primers intercanvis de crits entre ambdues aficions. De manera segurament involuntària, l’“speaker” va fer sonar la cançó amb la qual els arlequinats celebren els seus gols a casa, circumstància que va desfermar l’eufòria i els càntics entre l’afició visitant.
A la llotja, anaven arribant les autoritats. Destacava l’absència del president del Terrassa FC, Jordi Cuesta. Tampoc no hi era, com acostuma, el propietari del club, Konstantinos Tsakiris. Va exercir d’amfitrió el vicepresident Antonio García. Va presidir el derbi l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, que va ser a la llotja amb un dels seus fills. Abans de l’inici, va entregar al capità del Terrassa, Marcos Pérez, un quadre en reconeixement als 100 partits oficials del porter.
Guerra de càntics
Al quart d’hora de joc, l’afició arlequinada va celebrar el penal assenyalat a favor del seu equip. Quan el capità Sergio Cortés el va llançar fora, els aficionats del Terrassa van contestar fent-ne befa. Els càntics de “P... Egara” i “P... Sabadell” van ser constants durant tot el partit. Se n’intercalaven altres, com “Ea, ea, ea. Sabadell es una aldea”. Els radicals del Terrassa, darrere la porteria del gol nord, van encendre bengales abans de començar el duel i fins i tot van cremar una bufanda del Sabadell. Al temps de descompte, el gol de Víctor Morales va inflamar la graderia. I els arlequinats van començar a callar. El 2 a 0 d’Aythami va acabar de desfermar l’eufòria terrassista.
Com a la primera volta, l’afició visitant va esperar-se en acabar per motius de seguretat, mentre el terrassisme vivia la jornada més feliç de l’exercici. Jugadors i aficionats es van fondre en una abraçada damunt del camp. S’havia derrotat l’etern rival i les opcions d’ascens acabaven de revifar.
