En el seu camí pels diferents equips de formació, recorden, “sempre jugàvem pel tercer i quart lloc” en les competicions importants. Llevat d’alguna medalla d’or esporàdica, el bronze era el metall que es penjaven habitualment. En la seva primera aparició en una final amb les grans, van guanyar un títol històric per al Club Egara.
Anna Borràs i Paula Aurell, totes dues de l’any 2008, han jugat juntes des de ben petites fins a pujar l’esglaó més complicat, el del primer equip. En el seu primer any de juvenil, amb 16 anys, han entrat en dinàmica de Divisió d’Honor i han pogut viure en primera persona l’èxit més absolut de la secció femenina de l’entitat del Pla del Bon Aire, la consecució de la Copa de la Reina.
Mentre va durar aquesta competició que, a més, es disputava a casa, van pensar que podria ser la bona, que podrien aixecar el trofeu en el seu club? “A l’habitació amb la meva companya, la Júlia Clapés, ho parlàvem. Jo li deia, tinc molt bones sensacions i ella que fa onze anys que està a l’equip i que seria històric. Però ningú s’ho esperava, ningú”, explica Aurell, filla de l’Àlex, que fou porter del primer equip durant moltes temporades i qui li va inculcar l’amor per aquest esport.
Admeten que el canvi de ser cadets a entrar en dinàmica de primer equip és un salt força vertiginós. “Al principi a mi em va costar bastant”, comenta l’Anna Borràs i la Paula Aurell ho corrobora. “A mi també, perquè al final hi ha un gran canvi i es nota molt físicament i també tècnicament”, assenyala. Sempre han jugat juntes i la Paula, que juga de migcampista diu que “ens entenem molt”. L’Anna juga de defensa central.
Després d’eliminar a Taburiente i Real Sociedad, tocava la final contra el totpoderós Club de Campo. “Jo estava molt nerviosa, molt, perquè arribar al final ja era històric per al club”, detalla la Paula. L’Anna admet que “estava nerviosa a l’escalfament, però un cop ja van xiular l’inici va ser com que, nervis fora i ens centrem en el partit”. “Que nosaltres guanyéssim el Club de Campo ningú s’ho esperava”, detalla.
Elogis a la portera
Elogien l’actuació de la portera, la Mariona Girabent, que va tenir una actuació sensacional i diuen que juguen per amor a aquest esport, que és molt exigent i els hi treu hores. “Ho fem perquè ens agrada”, sostenen. I destaquen la importància del suport dels seguidors que van omplir les graderies.
“Va ser molt important i es notava molt l’ajuda que ens van transmetre des de fora”, afirma la Paula. L’Anna assenyala que “ens van animar moltíssim per poder arribar a la final i ens van ajudar” i rememora que fa un any “hi érem nosaltres” a les graderies. Van passar d’animar a ser les protagonistes d’un somni fet realitat.
