No tot és un camí de roses: és una lluita constant

“Hi ha tres paraules cabdals en la salut mental de l’esport: la por, la pressió i l’exigència”. Així introduïa la periodista Carme Barceló la xerrada celebrada aquest dijous a la Casa de l’Esport, sota el nom “La importància de la salut mental a l’esport”. Continuant el cicle “Parlem d’Esport”, organitzat pel Servei d’Esports de l’Ajuntament, el regidor Alberto Muñoz ha donat la benvinguda a tres esportistes d’elit -Erika Villaécija, Rafa Muñoz i Clara Ycart- que han expressat els problemes de salut mental que han experimentat al llarg de la seva carrera. Erika Villaécija, una de les figures més destacades de la natació espanyola, especialment en proves de llarga distància i aigües obertes, ha manifestat que “en el món de l’esport, generes unes expectatives, i t’acaba afectant molt la pressió i l’exigència que tu mateixa et poses. Això ho vaig començar a identificar el 2013, quan abans de competir tenia una sensació de nervis que em feien pensar: tant de bo pogués escapar per un forat i no competir”. Tot no quedava així, ja que, “amb el temps, recordava que les setmanes prèvies a competició, em llevava a les sis del matí amb una pressió al pit que no podia controlar”. [caption id="attachment_568439" align="aligncenter" width="700"] / ALBERTO TALLÓN[/caption] Rafa Muñoz va aconseguir l’any 2009 el rècord mundial en els 50 metres papallona, que va perdurar fins al 2018. El nedador nascut a Còrdova ha explicat que, després d’aquesta fita, “vaig generar por al fracàs. Després d’allò, entenia que l’èxit m’havia destrossat. Anar a la piscina i que la gent m’animés era com anar a la guerra. No ho vaig saber gestionar”. En aquest sentit, Muñoz ha afirmat que “m’agrada passar desapercebut, que la gent no em reconegui. Recordo que, després de batre el rècord, vaig sortir de festa. L’endemà, l’hotel on m’allotjava i l’aeroport estaven plens de càmeres. Com més em reconeixien, pitjor ho portava”. Muñoz destacava que “vaig trobar a faltar que la federació disposés d’un psicòleg que em pogués fer un seguiment”. “Quan entres en un estat depressiu, la gent del teu entorn ja sap que no estàs bé i necessites ajuda”, remarca Rafa Muñoz. Tot i això, el nedador espanyol creu que “és molt important aixecar la mà en aquestes circumstàncies”. “No hem de tenir por a demanar ajuda”, diu, lamentant que el fet de “parlar de psicòlegs o de salut mental és un tema que encara està estigmatitzat en la societat”.

Després d’una lesió

Per la seva banda, la matadeperenca Clara Ycart, una de les jugadores més destacades del panorama del hockey, defineix els problemes de salut mental que va tenir com “una barreja entre por i exigència”. Va ser després d’una lesió, quan “pensava que no recuperaria el meu nivell i això em va acabar consumint. Va arribar un punt que no era capaç ni tan sols de sortir a córrer”. Tot això va succeir l’any passat. La selecció espanyola, de la qual Clara Ycart hi formava part, havia de disputar a l’estiu el Campionat d’Europa. “Des del club em deien que havia de parar i des de la selecció, que no. Tenia un petit dimoni darrere meu, dient que no arribaria bé a la concentració. Les dues setmanes anteriors van ser horribles”, ha comentat. Quan va arribar l’Europeu, “va ser el pitjor moment. Sortia al terreny de joc i, en realitat, no volia estar-hi allà”. Ycart ha assegurat que “per aquell llavors, no vaig renunciar a la selecció i crec que és l’únic de què em penedeixo durant la meva trajectòria. Ho hauria d’haver fet abans”. La jugadora del CD Terrassa ha manifestat que “si hagués parat abans, probablement avui dia continuaria competint en la selecció espanyola”.