El projecte principal d’ALEI (Associació Local d’Entitats per a la Inclusió) és La Trobada, que va néixer el 2013, gràcies a La Marató de TV3. Al principi, la iniciativa portava el nom de “La Trobada, el restaurant del temps” i va ser una fórmula molt innovadora de donar resposta a una realitat social creixent en aquell moment, l’anomenada “nova pobresa”. Els clients podien compensar el servei del restaurant de la forma tradicional, pagant amb diners, o bé oferint el temps propi per col·laborar en el funcionament diari.
Aquests últims, anomenats “clients del temps”, arribaven al projecte a partir d’un protocol de derivació des dels Serveis Socials i altres entitats amb el compromís de dedicar el seu temps com a resposta voluntària a aquest recurs; així es reforçava la confiança en un mateix i en la societat (s’apoderaven) com a alternativa complementària a l’assistencialisme. A més, es promovia la convivència (la trobada) d’una diversitat de grups de persones que no coincidien habitualment en altres espais públics. Es tractava d’una proposta col·lectiva i participada del tercer sector de la ciutat, l’administració pública i agents privats, per vehicular la corresponsabilitat de totes les parts en el treball per a la inclusió social.
El restaurant va estar en funcionament fins a l’abril de 2018. “Durant aquells cinc anys va ser una eina molt útil per a moltes persones, permetent un apoderament real i durador en molts dels casos”, asseguren des d’ALEI. Però l’associació va voler reformular el projecte per donar resposta a les necessitats de col·lectius més diversos i adaptar-se a les noves realitats socials en les quals es viuen situacions de vulnerabilitat per diferents motius.
“El fet de tancar el restaurant i la manca de previsió de la disponibilitat d’un nou espai per a reprendre l’activitat ens va situar en escenaris diferents els mesos següents. A nivell intern del projecte, que va continuar desenvolupant-se amb la col·laboració directa d’entitats d’ALEI, es va posar de manifest la importància del grup en els processos individuals i la necessitat de dedicar més temps i enfocar moltes de les activitats a treballar directament aquest aspecte”, expliquen des de l’associació.
“També vàrem detectar un punt feble en relació amb la formació que s’oferia al restaurant, que pel fet de ser pràctica no arribava a consolidar coneixement i per tant no acabava d’esdevenir un recurs del tot útil per a les persones beneficiàries. Per últim, en una anàlisi en profunditat de l’evolució general del projecte, es veia reflectit també el canvi que s’havia produït en cinc anys en les necessitats socials i els col·lectius més sensibles o en risc de pobresa i exclusió. Tot això ens va fer concloure que La Trobada havia de donar resposta a les circumstàncies reals del moment i al mateix temps ser prou flexible per adaptar-se als canvis que succeeixen a la societat de forma constant i per això calia fer una nova mirada al projecte i reformular-ho”, destaquen.
D’aquesta manera, en la nova etapa del projecte, que es va posar en marxa el passat mes de juny, el focus de totes les activitats de La Trobada es posa en el grup, “que compleix dues funcions indispensables”. “Per una banda, té força i un efecte fonamental sobre la persona per aconseguir el seu apoderament. I, per l’altra, treballar per la inclusió no s’entén de cap altra manera que en grup, fent que tothom s’acabi sentint part d’aquest”, comenten des d’ALEI.
Actualment La Trobada acull persones derivades de Serveis Socials i entitats associades a ALEI. “No és un projecte assistencial o finalista, és un espai dinàmic que pretén encoratjar a les persones a donar un altre pas cap a la seva inclusió i això ho fem actualment a través d’una formació no reglada en hostaleria i restauració, amb un contingut ampli i estructurat, teòrica i pràctica, reunions de formació, sessions de dinàmiques grupals, assemblees i altres activitats setmanals”, diuen.
“L’hostaleria és en si mateix un sector molt integrador. A més, està regit per una estructura que ajuda molt en els processos individuals. Hi ha unes normes molt clares i uns processos d’actuació molt definits i això facilita que les persones puguin adquirir determinades habilitats que són útils en qualsevol entorn laboral”, destaca la coordinadora d’ALEI, Maria Muñoz, que també posa èmfasi en l’accessibilitat.
“Si treballem per a la inclusió, és fonamental que el projecte sigui accessible per a totes les persones, independentment del seu gènere, origen i/o ètnia o de qualsevol altra característica. Per això hem de garantir inicialment l’accessibilitat en el sentit més ampli; tant la física amb les característiques de l’espai, com del desenvolupament d’activitats, per la qual cosa hem creat recursos específics (suports auditius i visuals que es complementen i poden ser útils per a persones amb discapacitats sensorials, barreres idiomàtiques i altres situacions que suposin una dificultat)”, expliquen. “A més, la disponibilitat també és un punt a tenir en compte. Moltes persones, tot i tenir motivació per implicar-se, viuen situacions de gran inestabilitat personal per motius econòmics, que en molts casos limiten les seves possibilitats de participació. Per això, totes les activitats, incloses les formacions, es van repetint de forma rotativa, és a dir, cada mòdul s’imparteix cada certs dies, intentant que no coincideixi sempre amb el mateix dia de la setmana. A més, adaptem de forma individual el calendari de participació i cada persona pot escollir el nivell d’assoliment al qual vol arribar”, assenyalen.
De fet, hi ha diverses maneres de participar en el projecte que s’adapten a les motivacions i objectius de les persones. “Hi ha dues formes de participació que impliquen un major nivell de compromís, que són l’itinerari formatiu i l’operatiu, que comparteixen moltes de les activitats, entre elles el dinar comunitari. El formatiu està enfocat a treballar la capacitació prelaboral (adquisició de coneixement i eines) en l’àmbit de la restauració i consisteix en una formació central estructurada en les temàtiques de sala, cuina i neteja, cadascuna amb quatre mòduls, i altres complementàries de diferents àmbits professionals”, expliquen. L’operatiu, en canvi, “ofereix espais per a persones que disposen de temps i volen ocupar-lo de forma participativa i implicar-se al projecte a través de la col·laboració i el desenvolupament d’habilitats i consisteix a donar suport en les activitats i tasques diàries del projecte, assumint responsabilitats concretes”, diuen.
A més de l’itinerari formatiu i l’operatiu, n’hi ha dos més, amb un menor nivell d’exigència: el comunitari i el voluntari. En el primer, hi ha espais diaris i activitats setmanals a les quals poden participar persones que, bàsicament, volen ampliar la seva xarxa relacional mitjançant la vinculació al projecte. El voluntari, per la seva banda, requereix que la persona prengui la iniciativa, ja sigui per proposar i organitzar accions concretes (amb l’orientació i l’acompanyament de la integradora social), o per assumir una responsabilitat directa en el desenvolupament d’accions del projecte.
“Tots els itineraris es poden complementar entre si, és a dir, la mateixa persona pot iniciar la seva participació en un itinerari i continuar en un altre però cal dir que, en aquests primers cinc mesos, els itineraris comunitari i voluntari estan funcionant sobretot com una eina per a fer incorporacions progressives i mantenir una vinculació posterior a la finalització dels processos, respectivament”, comenten des d’ALEI.
“Esperem que aquest espai pugui ser impulsor per a totes les persones que participin en qualsevol dels itineraris i independentment dels motius inicials que els hagin portat a participar, ja que aquest són conseqüència d’una situació de vulnerabilitat de la persona i l’objectiu comú del projecte és produir un canvi en aquesta situació. També que a través de la formació, la participació comunitària, l’ocupació del temps, compartir espais i experiències es produeixi un canvi social en la vida de les persones. I que mitjançant la pràctica de nous hàbits, d’assumir responsabilitats, del compromís i del treball en equip, es produeixi un canvi personal, l’apoderament”, destaquen. “Més enllà d’això, a través del voluntariat i de les accions obertes, volem fer incidència en la ciutadania en general, per tal que entenguem millor el significat de la inclusió social i estiguem més informats per saber prevenir com a societat qualsevol mena d’exclusió”, afegeixen.
