La diabetis és una malaltia que es caracteritza per un augment de la concentració de glucosa en sang degut que el pàncrees no produeix, o l’organisme no utilitza, la insulina de forma adequada. Es tracta d’una malaltia força comuna. La Federació Internacional de Diabetis, en la 8a edició del seu Atlas, basant-se en estimacions estàndards sobre la prevalença de diabetis, considera que actualment hi ha més de 425 milions de persones amb diabetis al món, de les quals una tercera part són més grans de 65 anys. Sense mesures de prevenció efectives el nombre de persones amb diabetis podria augmentar fins a 629 milions l’any 2045.
L’Associació de Diabetis Catalunya (ADC) és una entitat sense ànim de lucre que connecta, ajuda i defensa a les més de 560.000 persones amb diabetis a Catalunya. Fundada el 1993 per la unió de les diferents delegacions que hi havia a Catalunya, des de l’ADC treballen amb l’objectiu de protegir i millorar la qualitat de vida de les persones amb diabetis i les seves famílies, aportant tota la informació necessària perquè, com a pacients, puguin decidir quines accions prendre en la gestió de la malaltia.
“Volem aconseguir una major consciència i normalització social, apostant pel treball multidisciplinari entre les diferents entitats i professionals, i millorar els serveis i necessitats del col·lectiu. Des de l’ADC vetllem perquè tots els pacients amb diabetis i els seus familiars tinguin accés al material i a avenços tecnològics necessaris i adequats segons les seves necessitats, i treballem per garantir els seus drets davant les administracions. A més, donem suport a projectes d’investigació per aconseguir avançar fins a trobar la cura de la malaltia”, expliquen.
L’ADC té els seus serveis centrals a Barcelona i una dotzena de delegacions repartides pel territori català. La de Terrassa la van crear l’any 1996 la Maria Méndez i el Juan Luis Tardido, pares, respectivament, de la Carme i l’Estefania, dues noies amb diabetis. “L’ADC tenia seu a Barcelona i des de l’Hospital de Terrassa van animar a la Maria a obrir una delegació a Terrassa”, comenta Enric Aparicio, actual delegat de l’ADC a Terrassa. “Ells em van posar a mi de secretari”, afegeix aquest terrassenc que fa 50 anys que és diabètic.
“Ens dediquem a ensenyar i educar al diabètic”, diu Aparicio. “Som una entitat que aplega tant a diabètics com a tutors de nens diabètics, familiars i col·laboradors sensibilitzats per algun motiu amb aquesta malaltia. El nostre objectiu principal és informar i aconsellar, així com ajudar a tots els diabètics i intentar promoure la sensibilització de la societat. Volem fomentar la qualitat de vida, l’assistència pública i contribuir a la investigació de l’anomenada plaga del segle XXI”, expliquen a la pàgina web de la delegació terrassenca de l’ADC. “Entre tots formem un grup de persones que compartim la diabetis i les ganes de fer activitats per a totes les edats. Sempre amb voluntat de conèixer i créixer cada dia una mica més. Perquè no volem que la nostra diabetis ens impedeixi fer res del que ens proposem fer. I junts és més fàcil!”, asseguren.
Xerrades
Així, des de la delegació de Terrassa organitzen cursets i tallers per a diabètics i els seus familiars per ajudar a conèixer la malaltia i poder portar un bon control de la diabetis, i xerrades divulgatives sobre la dieta, l’exercici físic, les conseqüències d’un mal control en diabetis, la medicació, etc. Els ponents són metges, infermers i altres professionals especialitzats.
La següent serà dimarts, 24 de setembre, a les 19 hores i anirà a càrrec de Núria Miró, infermera i educadora en diabetis al CST Hospital de Terrassa.
Des de l’associació també ofereixen servei de cangur per a nens diabètics. Si es demana amb prou temps, l’ADC proporciona una persona també diabètica o coneixedora de la problemàtica per vetllar pel benestar de l’infant durant l’absència dels pares.
L’ADC també proporciona als seus socis material diabetològic (llancetes, punxadors, glucòmetres, neveres per a insulina, edulcorants, llibretes d’autocontrol…) a preus reduïts; i un carnet de soci amb el qual els membres de l’ADC poden ser identificats com a diabètics en cas de qualsevol incidència i, per tant, facilitar l’atenció sanitària, a més de gaudir de descomptes en diversos comerços i empreses de serveis. “Tu pots patir una hipoglucèmia pel carrer. Si troben el carnet de l’ADC, on explica que ets diabètic tant en català i castellà com en anglès, el primer que faran és fer-te la prova”, assegura Aparicio.
Al local de la delegació de Terrassa també disposen d’una gran quantitat de documents, opuscles, llibres i DVDs amb informació i consells referents a la diabetis i a altres malalties associades. També fan excursions i sortides culturals en què els socis aprenen a conviure amb la malaltia fora de casa.
Totes les persones amb diabetis han de portar una alimentació adequada, que ha d’evolucionar a mesura que evolucioni la malaltia. Moltes persones aconsegueixen normalitzar els nivells de sucre a la sang únicament seguint unes pautes d’alimentació. Per això, des de l’entitat ofereixen un servei d’assessoria dietètica.
Paral·lelament, també tenen un servei d’assessoria jurídica i un de consultoria diabètica, en el qual una vegada el mes un educador/a en diabetis atén les consultes personalitzades dels socis de l’entitat.
D’altra banda, brinden assessorament a les escoles i en les gestions als centres de salut.
L’ADC es finança gràcies als patrocinis i subvencions de laboratoris i empreses que treballen en el camp de la diabetis i les quotes que paguen els 3.403 socis de l’entitat (176 a Terrassa), entre els quals hi ha tant infants, com joves i adults.
“Tenim molt bona relació amb els professionals dels centres de salut, que acostumen a parlar de la nostra associació als malalts diabètics”, destaca Aparicio.
“Les visites a l’hospital acostumen a ser més serioses. Quan els adults a qui detecten diabetis i els familiars d’infants afectats parlen amb una altra persona que té diabetis es treuen un pes de sobre”, assegura Aparicio. “Les visites al metge acostumen a ser més o menys ràpides i a vegades el pacient s’oblida de preguntar algunes coses. A alguns malalts també se’ls oblida el que li ha explicat el metge o l’infermer/a. Des de l’ADC resolem tots els seus dubtes, proporcionant-los la informació necessària”, explica.
“A l’hospital els educadors i educadores en diabetis, que són els infermers i infermeres que treballen amb els endocrins, expliquen als pacients 40 vegades tot el que han de fer per portar una vida el més sana i normalitzada possible i controlar la malaltia. Tot i això, alguns malalts, quan són a l’hospital es col·lapsen, no s’hi fixen i després es presenten a la nostra entitat preguntant”, assegura Aparicio.
D’altra banda, també “hi ha molts pares que es pensen que ho saben tot quan jo fa cinquanta anys que soc diabètic i encara aprenc coses avui dia”, diu. D’aquí la importància d’assistir a xerrades i tallers.
