La decisió de Donald Trump d’aturar 90 dies els aranzels més elevats vigents des de dimecres, a excepció de la Xina, i l’opció de la Unió Europea d’ajornar també 90 dies la represàlia d'aranzels a l'acer i l'alumini afegeixen benzina al foc de la impredictibilitat que defineix l’actual escenari del comerç internacional.
“Estem en una situació que és canviant, hem viscut en un univers molt basat en regles, però és veritat que aquest any hem començat amb molts moviments i molts vaivens d’aquestes regles i amb regions i mercats que són importants, que s’estan tornant més proteccionistes”, ha reconegut aquest dijous Borja García Hidalgo, subdirector general de Política Comercial Multilateral i de la Unió Europea del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. “El que podem fer és treballar amb la nostra xarxa d’acords comercials, amb els mercats que es van obrint i amb socis que considerem que són estables i basats en regles. Crec que hem de buscar alternatives o formes de pal·liar aquests vaivens del comerç internacional, obrint-nos a mercats que poden ser molt interessants”, ha apuntat l’alt càrrec, en el marc de la 9a Jornada Internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa.
El directiu del Ministeri ha demanat afrontar amb prudència els cops de volant de Trump. “El comerç internacional de la UE està orientat en un 40% cap a l’exterior, i un 60% correspon al mercat intern, que encara ofereix moltes possibilitats. En la mesura que mirem cap a l’exterior, hi ha regions emergents on ens podem enfocar i que són relativament estables”, ha exposat. Així, el responsable ministerial ha defensat les “oportunitats” que l’acord UE-Mercosur i les modernitzacions que vindran amb Mèxic o Xile “suposen per a les empreses europees i catalanes”; va destacar la intenció de la UE d’avançar en acords amb Tailàndia i Filipines, que s’afegiran al Vietnam, “amb qui ja tenim un acord de lliure comerç”; i ha demanat no oblidar tampoc l’Índia.
Daniel González, responsable de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa, ha apuntat el fet que “les companyies es troben que no saben què fer perquè la política de comerç exterior de Trump és força erràtica”. Ha admès que “aquesta incertesa fa que el dia a dia de les empreses sigui cada cop més difícil de portar” i ha recomanat “cautela perquè segurament hi haurà canvis. Tot això es basa en una estratègia de negociació a mitjà o curt termini per part dels Estats Units”. De totes maneres, ha insistit que “l’exposició de les empreses de la demarcació de Terrassa als mercats americans és poca, del voltant del 3%, sense arribar al 4%”. Per tant, “en xifres generals o macros, la demarcació està prou protegida”.
Els representants de les empreses participants en la taula rodona central de la jornada també han mostrat una preocupació relativa. “Els EUA no són la zona del món més important ni per a la UE ni per a Espanya. Si ets una empresa amb negoci prioritari amb els EUA, clar que t’afecta. Però, si no... El meu missatge seria, tranquil·litat i que de tot ens en sortim”, ha coincidit, d’alguna manera, Iban Mas, vicepresident executiu de la Regió d’Air & Sea Souht Europe a DSV.
Menys predictibilitat
“La política aranzelària de Trump té relativa importància. A mi em preocupa més el mitjà i llarg termini. Estem anant a una regressió d’un sistema que era obert a un proteccionisme molt més elevat”, ha lamentat, per la seva banda, Santiago Garcia-Milà, conseller delegat de la Terminal Marítima de Saragossa (TMZ), que ha posat sobre la taula el fet, a parer seu, que cada cop hi ha més disrupcions climàtiques, sanitàries, geoestratègiques i geopolítiques i una reducció de la predictibilitat en l’eficiència i els temps de transport de mercaderies. “Potser necessitem un canvi de paradigma a l’hora de plantejar-nos les cadenes de subministrament. Potser les noves tecnologies i la IA ens han d’ajudar a dibuixar-ne unes de noves i a tenir un grau de predictibilitat que puguem assumir”, ha plantejat. A més, ha afegit, dirigint-se al Govern, que “les cadenes de subministrament i les infraestructures han d’estar pensades per a la demanda i no per a l’oferta”.
I és que més enllà dels aranzels i contraaranzels dels EUA i els acords de la UE amb altres regions o països, en la jornada d'aquest dijous a la Cambra també es'ha parlat de com construir cadenes de subministrament més fortes. I aquí, Iban Mas ha demanat a les administracions públiques reduir “traves”. “L’aranzel en si és una trava administrativa, però és que en trobem en tots els nivells. En aconseguir una autorització per portar una mercaderia, a l’hora de passar duanes, que tinguis més o menys certificacions… Potser es podria fer anticipant-se, per exemple, que la gent pugui presentar documentació i es puguin fer els tràmits abans que la mercaderia arribi”, ha proposat.
Jordi Ruiz, Supply Chain & Business Development director a Moehs Ibérica, també ha lamentat, d’una banda, “la burocràcia que les empreses estem patint” i de l’altra, la pressió mediambiental a Europa, que ha fet que molts dels seus proveïdors “hagin hagut de marxar”, va dir. A més, ha considerat que després d’haver deixat de produir a Europa, anant cap a la Xina o l’Índia, tornar ara la fabricació aquí “costarà moltíssim”.
