Conseqüències dels aranzels

  • Pere Simó Domènech
Publicat el 27 d’abril de 2025 a les 07:00

Els aranzels de Trump són un impost que grava les importacions a un país des d’un altre, i els paguen els importadors locals, o sigui, que acaben pagant-los els ciutadans del mateix país on s’importa, o sigui, els ciutadans i empreses nord-americanes. Fins ara la globalització ha anat a optimitzar els costos de producció i transport, i s’ha potenciat la producció en els països en vies de desenvolupament, on la mà d’obra és molt més barata. Si ara hi afegim els aranzels, hi ha diverses maneres de minimitzar l’impacte:

1- Que els fabricants assumeixin en una rebaixa de preus aquests aranzels, si més no parcialment, la qual cosa implica una baixada dels beneficis d’aquestes empreses productores.

2- Absorbir els aranzels contra marge de benefici en el país de destí i, per tant, reduint els marges de beneficis de les empreses importadores.

3- Repercutir l’aranzel directament sobre el preu de venda, amb un efecte devastador en la inflació i probablement rebaixant la xifra de negoci i de beneficis finals de les importadores.

4- Importar des d’altres països on els aranzels siguin més baixos o no n’hi hagi, fet que porta més temps, però poden mitigar més bé l’efecte.

5- Una fórmula mixta entre totes per anar compaginant la situació a poc a poc, i repartint la càrrega de l’aranzel a totes bandes, perquè la caiguda de beneficis sigui també repartida.

Sistemàticament, totes les empreses del món, incloses les nord-americanes, han anat buscant els millors i més barats proveïdors per a la seva producció sense importar el país d’origen, en un esquema de globalització de l’economia. La qüestió ara és que els països emergents, amb una gran població i possibilitats de creixement, lligat a les seves polítiques expansionistes, han dut a posar en perill l’hegemonia mundial dels Estats Units. Davant d’això, i abans no perdi més protagonisme, els EUA estan intentant canviar aquest ordre mundial emergent, per continuar mantenint el lideratge. La resposta de les grans empreses americanes és la de migració de la producció a altres països, però no pas als EUA, com pretenia Trump. La contesta de la Xina o l’equiparació d’aranzels de molts països com a resposta als atacs comercials dels EUA, també afectaran directament els ciutadans dels països que els apliquin. Per tant, sembla que la solució ha de ser ben estudiada o negociada en cada cas.

La incertesa generada està afectant de ple el creixement mundial i fins que no s’arribi a acords, no deixaran els mercats de tremolar i frenar les inversions.