Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Si volguéssim reduir a una sola idea el que va passar a les borses al novembre, aquesta idea connecta inevitablement amb la victòria de Trump a les eleccions americanes del 4 de novembre. A partir d’aquesta data, els índexs americans no han parat de pujar, mentre que la majoria de les borses mundials han baixat al novembre, amb molt poques excepcions.
Aquest impacte prolongat no ens ha sorprès; encara més, pensem que continuarà. Anteriorment, vam comentar que el que Trump representa ha arribat per quedar-se i la seva ona expansiva seria, segons la nostra opinió, duradora i profunda, sent força probable que sobrevisqui al mateix Trump. Continuem pensant el mateix i, per tant, no pensem que l’efecte Trump s’hagi esgotat al novembre.
Però també hem dit diverses vegades que convé moderar l’eufòria a l’hora d’avaluar aquest efecte Trump, i que convé analitzar bé els impactes. El “trumpisme” té llums i ombres, i per ara els mercats només han vist les llums i les han vist des de l’angle més favorable.
Aquesta darrera setmana, a mig gas per les festes als Estats Units, hem tingut un exemple de com el mercat fa cas omís de les ombres, és a dir, dels aspectes més inquietants de la política econòmica de Trump. L’anunci d’aranzels a la Xina del 35% i del 25% al Canadà i Mèxic, tots dos socis del Tractat de Lliure Comerç, han estat rebuts per les borses americanes amb completa indiferència, tot i que és força obvi que els aranzels generalitzats provocaran una contracció del comerç internacional i del creixement econòmic, a més d’elevar la inflació. Una elevació de la inflació que s’afegiria al repunt que ja estem veient a la pujada de l’IPC a Europa al 2,3% (des del 2%) i la dada d’octubre del deflactor de despeses personals als Estats Units, que ha pujat al 2,8%.
És cert que, sent Trump un negociador nat, cal prendre aquests anuncis agressius i altres que puguin venir com una eina de negociació més que com una decisió ferma i irreversible. Però hi ha aspectes inquietants en la resposta que les borses globals han donat al “trumpisme”, sent un d’ells el que les borses americanes van engrandint encara més la seva distància amb les europees, obrint una bretxa cada vegada més gran.
