La Cambra de Comerç de Terrassa afronta la renovació del seu ple. Del 15 al 20 de setembre se celebren eleccions per escollir les 35 vocalies de sufragi dels electors. La competència està garantida, ja que hi haurà contesa en tots els grups d’activitat i categories entre la candidatura de l’actual president, Ramon Talamàs, i la d’Eines de País, liderada per Natàlia Cugueró. La seva candidatura, que forma part del moviment al qual dona suport l’Assemblea Nacional Catalana, guanyadora dels anteriors comicis a la Cambra de Barcelona de la mà de Joan Canadell, ha aconseguit presentar candidatures a tots els epígrafs, incloent-hi l’editora del digital Món Terrassa, per bé que una part estan vinculades al mateix empresari.
Per què vol presidir la Cambra? Som una candidatura plural tot i que d’alguna manera jo en soc la portaveu i, per consens, presidenciable. Som petites i mitjanes empreses que volem representar el teixit real. Durant 137 anys la institució s’ha portat per un mateix tipus de perfil, amb poca diversitat, molt jeràrquica, presidencialista i en alguns casos també personalista. L’estil de govern de la Cambra està obsolet; s’ha de transformar. Nosaltres venim a renovar-la i modernitzar-la, a obrir-la a sectors emergents, a que sigui més transparent i participativa i que tingui una millor estratègia de comunicació. Hi ha coses que ja s’han anat fent en anteriors mandats, però els últims quatre anys no.
A què es refereix? Volem restablir les comissions de treball del ple, sense muntar-ne 300 però sí algunes, i recuperar els vocals sense vot en la mesura que sigui necessària, com en temes de tercer sector, de col·legis professionals… També volem ser més territorials i això no implica tancar la delegació de Sant Cugat, fer-la virtual i fer una Cambra terrassenca amb un edifici amb una inversió d’1,3 milions, una prioritat que nosaltres no haguéssim tingut. Creiem que hi ha espai per obrir delegacions amb pactes amb administracions per intentar no fer duplicitats.
Però en l’etapa 2019-23, vostè ha format part del comitè executiu com a vicepresidenta tercera. El 2019 ens presentàvem a 18 de 30 vocalies i en vam obtenir 10 i vam fer un pacte amb la Cecot. Però hem estat en minoria, hem sigut tres de dotze. Hem anat fent contrapunts quan no estàvem d’acord amb el posicionament majoritari i ajudant i aportant quan hem pogut. En algunes coses hem estat d’acord i ens hem alineat i fins i tot hem aconseguit coses a proposta nostra que tothom ha vist bé. En altres, en canvi, hem vist inconsistències com amb el fet de dir que som territorials però digitalitzo una delegació i a Terrassa faig una gran inversió.
Més enllà de gestió i estructura, si guanyen faran canvis pel que fa a serveis? Segurament algun ja s’ha implementat però s’ha d’anar més enllà. Des d’Eines vam ajudar a impulsar i fer realitat el Digital Impulse Hub, que incorpora universitats, administració, cambres i empresa privada, i volem consolidar-lo i posar en contacte universitats, “start-ups” i inversors i fer de Terrassa i el seu entorn un espai més atractiu. Pel que fa al comerç, ens sembla genial la campanya de vals, però hem d’anar més enllà. Hi ha eixos molt poc dinamitzats i reptes del dia a dia com jubilacions sense continuïtat. També ens trobarem un cotreball i haurem de veure què fem perquè hi ha molts més espais a Terrassa.
I pel que fa a la indústria, que els últims anys ha perdut pes a Terrassa? Hi ha sectors que són espais d’innovació i que poden captar activitat com la part biomèdica, de tecnologia i del coneixement. Barcelona és una ciutat molt atractiva per a la implantació de “start-ups” i per un estranger Terrassa és Barcelona, cosa que encara no hem entès. No hem de voler competir amb Barcelona sinó aprofitar-ho i des de la Cambra hi tenim també un paper a jugar.
Què li sembla el sistema d’elecció i votacions d’enguany i com preveu la composició del nou plenari de la Cambra? Les millores són lentes i algunes coses depenen de la Generalitat, de la llei de cambres que està per aprovar i que considerem prioritari desencallar… Falta informació més clara de qui i com es pot presentar, de com votar i més comunicació que hi ha eleccions i que hi ha d’haver participació. Per això no tinc l’esperança que sigui molt millor que el 2019.
Enguany, a diferència d’aleshores, es presenten a tots els epígrafs. El projecte d’Eines de País ha anat ‘in crescendo’. El 2019 potser no estàvem tan preparats ni coneixíem tant la Cambra, que té un sistema molt complex d’eleccions.
Quina relació tenen amb Eines de País a Barcelona i amb l’ANC? L’ANC dona suport a les candidatures que representem valors que ells també defensen com fer país, la llengua… però tenim llibertat en l’àmbit d’empresa i Cambres. Amb Barcelona la relació és completa. Anem tan coordinats com és possible però entenent les idiosincràsies. Ells ja han manat i han de consolidar el seu projecte; nosaltres volem fer una renovació.
Abans deia que Eines de País està format per pimes però també hi ha empreses més grans o empresaris amb més d’una empresa que es presenten a més d’un epígraf. [L’empresari terrassenc Jordi Roset és administrador o propietari d’almenys 6 de les empreses que es presenten]. La nostra candidatura no és una correlació u a u però segueix bastant el que és la representació demogràfica de les empreses del territori.
I la candidatura de La teva Cambra, que encapçala Ramon Talamàs? Crec que representen més un lobby continuista del que fins ara ha estat la Cambra amb petits matisos.
Ha fet referència al pacte de fa quatre anys. Si obtenen una victòria ajustada, es plantejaria fer el mateix però a la inversa? D’ara això no n’estem parlant com tampoc se’n parlava el 2019. S’hauria de parlar, com aleshores, a posteriori, mirant correlacions de forces, què passa en cada sector, etc. De totes maneres, al ple hi haurà tothom que guanyi la seva vocalia, més les patronals i les empreses de major aportació i aquest conjunt votarà el govern.
