Terrassa és el tercer municipi català en nombre d’start-ups. Segons un estudi d’ACCIÓ, l’any 2021 hi havia un total de 44 empreses emergents, força de les quals podran beneficiar-se a partir d’aquest 2023 de la nova llei espanyola d’start-ups, una normativa que també podria fer que el nombre d’empreses emergents augmentés pròximament.
“La llei hauria d’incentivar la creació de noves empreses d’aquesta tipologia”, sosté Laura Sallent, directora del departament d’emprenedoria i creixement empresarial de la Cecot, que destaca els incentius fiscals, l’agilitat administrativa i les mesures d’atracció del talent que incorpora la normativa, que contempla facilitats per a l’obtenció del visat i la residència a treballadors altament qualificats de les start-ups, així com a treballadors espanyols no residents durant almenys cinc anys, quan abans eren deu.
La llei va entrar en vigor el passat 23 de desembre i les principals novetats fiscals i administratives es comencen a aplicar aquest 2023. Des de la patronal amb seu a Terrassa en fan una valoració positiva. “Es pot considerar un molt bon punt de partida. Fa anys que parlem d’start-ups, però en diversos entorns de vegades se’n tenien conceptes diferents i aquesta llei posa negre sobre blanc respecte de la definició”, destaca Sallent.
Ressalta que la llei fa gratuïts els aranzels a notaris i registres per muntar una SL i que “s’agilitza moltíssim el temps de constitució”. “Abans l’obertura d’una nova empresa necessitava entre 10 i 15 dies i ara es pot fer fins i tot en hores si s’utilitzen els estatuts tipus que s’aprovaran arran d’aquesta llei”, assenyala.
Alhora, realça que s’inclogui una bonificació del 100% de la quota mínima general d’autònoms per a aquells treballadors per compte propi que alhora treballen per compte d’altri quan abans calia cotitzar pels dos règims i que es contemplin incentius per a inversors.
A més, valora que el fet d’haver d’entrar directament en dissolució si “durant els tres primers anys s’acumulen pèrdues que acaben constituint més del 50% del capital, no s’aplicarà en start-ups” i que la llei reguli els entorns de prova i “sandboxes”. “Muntar una start-up requereix moltes proves i errors i això també ho regula la llei. En certs sectors regulats, es podrà operar amb unes llicències temporals per fer aplicacions de prototips, del producte mínim viable o dels serveis”, destaca.
Des de la Cambra de Comerç de Terrassa també veuen la llei amb bons ulls. “Sempre és positiu que hi hagi un paquet de mesures que millori la fiscalitat de les empreses de recent creació, la retenció i captació del talent i la participació d’start-ups en processos de compra pública”, defensa Anna Pajarón, cap del departament d’emprenedoria i projectes internacionals, que indica que la llei fa l’Estat espanyol més competitiu quant a fiscalitat per a la creació d’start-ups, reduint les diferències amb altres països.
Pajarón posa també en valor el fet que se centralitzarà la informació d’ajudes a través dels Punts d’Atenció a l’Emprenedor (PAE), dels quals la Cambra és part. Tot i això, la llei “no cobreix totes les necessitats”, diu Pajarón, que lamenta que la normativa deixa al marge les start-ups o iniciatives de negoci en procés de validació o en fases prèvies a la constitució, “que tenen força dificultats en l’accés a finançament.”. “Hi ha molt per camí per recórrer encara en el suport de l’Administració en el finançament i inversió pública per a aquestes iniciatives”, considera.
La Cecot també creu que hi ha punts en què la llei podria ser més ambiciosa. El text incorpora importants mesures fiscals, com la reducció del tipus impositiu en l’impost de societats i l’impost sobre la renda de no residents, del tipus general del 25% al 15% en els quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva. La patronal pensa que “aquesta reducció és súper interessant, però potser es queda curta en temps. Aquest tipus d’empreses de vegades necessiten un estímul superior”, lamenta Sallent.
Caràcter innovador
La llei contempla com a start-up aquella empresa que no superi els cinc anys d’antiguitat (o set per a sectors estratègics); que no cotitzi en borsa ni distribueixi dividends; que tingui la seu o el domicili social permanentment en territori nacional; i que acumuli un volum de negoci màxim de 10 milions d’euros. Un dels punts clau és que per ser considerada start-up, cal que l’empresa tingui caràcter innovador i aquí Sallent es pregunta què vol dir ser innovador. “Al final són criteris més o menys subjectius; aquest concepte d’innovació queda una mica en l’aire”, alerta.
En la mateixa línia, Pajarón, lamenta que “les mesures estan adreçades a empreses tecnològiques amb models de negoci escalables de recent creació, no havent-hi mesures específiques per a ajudar iniciatives emprenedores no tan escalables o amb models de negoci més madurs, que també tenen potencial de creixement i de generació de llocs de feina”.
La Cecot també troba a faltar que la llei no incorpori formació als emprenedors en termes de resiliència ni “el fet de poder establir mecanismes d’alerta primerenca” per detectar la insolvència d’empreses de manera avançada.
