Joan Hinojo, director general de Circontrol (empresa vallesana especialitzada en la càrrega de vehicles elèctrics), serà el primer ponent de les Experiències Plató que la Cambra de Comerç de Terrassa iniciarà el pròxim 25 de gener amb l’objectiu que directius, directors generals i responsables d’exportació coneguin experiències reals de casos d’èxit en expansió internacional. Hinojo parlarà sobre l’estratègia d’agent i distribuïdor. La companyia que dirigeix és pionera a Espanya i de les primeres a Europa en el llançament dels punts de recàrrega per al cotxe elèctric. Actualment, és una de les empreses líders en l’àmbit internacional en aquest camp.
El mercat internacional és una pota molt important per a Circontrol. Sí, tenim presència en més de 60 països i al cap de l’any, el 80% de la facturació correspon a exportacions. Els últims mesos hem desenvolupat una estructura comercial i de servei tècnic a Itàlia i França i ara estem acabant d’obrir la delegació d’Alemanya.
Més enllà d’Europa, recentment s’han aliat amb Xingux per crear una nova empresa, Voltway, a Mèxic. Per què aposten per aquest país? El nostre mercat estratègic i on hem crescut és Europa però volíem fer un pas cap al mercat centreamericà. Xinux compta amb un equip de 25.000 persones i factura 3.000 milions de dòlars. És mexicana però té una important presència als Estats Units. Amb Voltway començarem per fer-nos forts en el mercat centreamericà, especialment a Mèxic. Des d’allà volem posar un peu i créixer cap als Estats Units.
En quin punt es troba la mobilitat elèctrica? Mèxic està tres o quatre anys per darrere d’Espanya però el vehicle elèctric no té aturador. Tots els fabricants han anunciat una data en la qual deixaran de produir vehicles de combustió fòssil. El desembre, a Europa es van vendre més cotxes electrificats que dièsel. A Amèrica hi ha països més i menys avançats però Mèxic té un gran potencial.
“D’aquí a un parell d’anys, el cotxe elèctric costarà el mateix que el de benzina”
I a casa nostra, com anem? Espanya encara va una mica endarrerida respecte a altres països europeus, sobretot els del nord. Avui dia, comprar un cotxe elèctric és més car que comprar-ne un de benzina o dièsel i el poder adquisitiu dels espanyols no és el mateix que en altres països. On el vehicle elèctric ha triomfat més és Noruega, on pràcticament nou de cada deu cotxes que es venen són elèctrics. A Espanya estem parlant de 6 o 7 de cada 100 tot i que aquest 2022 podrien arribar a ser un 10 o un 12%. A més, Espanya és un país força burocratitzat i per donar d’alta un punt de recàrrega hi ha moltes més administracions que han de donar el seu vistiplau.
Així doncs, què cal canviar? D’aquí a un parell d’anys, el cotxe elèctric estarà al mateix preu que el de benzina i hi haurà molts més carregadors. Però cal protegir la indústria de l’automòbil espanyola. Espanya és el segon productor a Europa després d’Alemanya i el novè a tot el món. L’11% del PIB espanyol prové del sector de l’automòbil i la seva indústria auxiliar. El 80% dels vehicles que es fabriquen aquí s’exporten però si no ens espavilem a fabricar vehicles elèctrics ens aniran prenent aquesta posició. Les administracions han d’invertir perquè siguem atractius com a país per acollir fàbriques de vehicles elèctrics i de bateries. D’altra banda, també cal apostar per la instal·lació de punts de recàrrega. Si no, els clients no apostaran per comprar vehicles elèctrics. L’administració ha d’empènyer i la iniciativa privada respondrà.
Per què és tan important avançar cap a una major mobilitat elèctrica? Ho hem de fer per als nostres nets, besnets i les generacions futures. El canvi climàtic no és cap “cuento”. Va avançant i d’aqui a uns anys, la necessitat serà absoluta. Així, les coses no les hem de fer pensant en els diners que guanyaran o deixaran de guanyar les nostres empreses sinó per deixar un món millor a les generacions futures. Intentem donar als fills la millor educació, les millors atencions mèdiques… però ens oblidem del món que els deixem. La mobilitat elèctrica és una qüestió de responsabilitat social.
Circontrol va facturar 33,6 milions d’euros el 2020 i el 2021 preveien arribar als 40 milions. Ho han aconseguit? Hem superat els 45 milions d’euros. El mercat ha crescut un 30% i nosaltres, un 35%. Hem ampliat les instal·lacions i hem fet un nou laboratori pràcticament únic a Europa –només en coneixem un altre a Alemanya– on podem fer tests d’interoperabilitat entre carregadors i vehicles. De cara als propers anys, preveiem creixements del 30 o el 40%.
Circontrol va néixer a Terrassa però actualment té la seu a Viladecavalls / Alberto Tallón
Tenen previst més ampliacions de la seva planta? Sí, d’aquí a 2024 ens agradaria ampliar el laboratori. A més, necessitarem més espai per fabricar carregadors, que cada cop tindran més potència. Ara ja estem fabricant carregadors dels quals en diem high power charge (HPC). Són de 350kw i poden carregar un cotxe amb una autonomia de 500 quilòmetres en 15 minuts. Aquests carregadors són més grans. Són electrolineres d’alta potència i això necessita molt més espai.
Creixeran en espai a Viladecavalls mateix o preveuen un trasllat com el que van fer el 2010, quan van passar de Terrassa a aquest altre municipi veí? Nosaltres donem feina a gairebé 1.000 famílies de la demarcació de Terrassa. Ens sentim molt terrassencs i la nostra idea és continuar creixent aquí i continuar creant ocupació a la comarca.
Diu que aquest any han crescut un 35% en facturació. Han sabut sobreposar-se a l’escassedat de semicondutors i la crisi de subministraments? Ho hem notat, però per sort i gràcies als esforços del nostre equip no hem hagut de parar. Algun dia potser hem estat al límit. Coses que venien en vaixell les hem hagut de portar en avió, però en aquest moment tornem a tenir una mica de tranquil·litat.
I l’alça de preus de l’energia? No veiem que això hagi d’afectar a la mobilitat elèctrica, sinó tot el contrari. Més que com una amenaça, ho veiem com una oportunitat.
“Tenim 1.400 milions de cotxes de combustible fòssil . No podem canviar 100 anys en deu”
Per què? Tecnològicament, estem evolucionant cap a un mercat on hi haurà un canvi molt important pel que fa a l’energia. El cotxe elèctric va associat a un canvi energètic. El cotxe elèctric no és només un cotxe que no contamina sinó que és un cotxe que permet carregar-lo en els moments en què l’energia és més barata o sostenible, per exemple, quan hi ha excedent d’energia eòlica, emmagatzemar aquesta energia a la bateria del cotxe i en un futur permetre el retorn de l’energia a la xarxa quan aquesta ho necessiti. La idea és que els cotxes es puguin carregar quan l’energia sigui sostenible i tornar l’energia a la xarxa quan hi hagi pics de demanda i no hi hagi oferta de renovables.
I això quan ho veurem? Avui dia, a tot el món hi ha 1.400 milions de cotxes de benzina o dièsel en funcionament, 28 milions dels quals a Espanya. Totes les fàbriques de cotxes del món van produir 70 milions de cotxes l’any passat i aquesta és la capacitat de la indústria. Encara que tots els cotxes que es produïssin fossin elèctrics, que no és així, tardaríem un porró d’anys en canviar tots els cotxes que no són elèctrics a que sí que ho siguin. Des que Ford va començar a fabricar cotxes de combustió a principis del segle passat, s’han produït milions i milions de cotxes de combustió fòssil i encara que tecnològicament estiguem preparats per a fer moltes coses, 100 anys no els podem canviar en deu. Així doncs, aquest nou paradigma energètic només arribarà quan hi hagi molts cotxes elèctrics.
Pel que respecta concretament al seu àmbit, el dels carregadors, què podrem veure pròximament? Tindrem cada cop carregadors de més potència per poder carregar més de pressa, però els carregadors també han d’evolucionar en intel·ligència. Els carregadors hauran de ser capaços de, per ells mateixos, veure quan el consum de la casa és baix i es pot carregar el cotxe i quan el consum de la casa és alt perquè hi ha altres aparells en funcionament i el carregador ha de baixar la potència perquè no saltin els ploms. Nosaltres ja n’hem tret alguns d’aquests, que fan que el cotxe es carregui el més ràpid possible amb la potència que li sobra a la casa.
Quin és el proper pas, doncs? El que et comentava abans, que el cotxe pugui tornar l’energia a la xarxa quan estigui aparcat i endollat i que en comptes de tenir molt pocs punts amb grans potències de generació per abastir la demanda d’energia de la societat, tinguem milions de petits subministradors que siguin aquests cotxes. Però això és a llarg termini.
